El deute no és cap dimoni
Ho és.
(Aquest article és la resposta al de la setmana passada: "El deute és el dimoni")
La senyora Garcia era una dona feta a si mateixa. Va començar des de zero i va crear una empresa de construccions metàl·liques. Sense diners, ni béns. Només una professió convencional en un sector estable.
Però la senyora Garcia va aprendre ràpid com funcionava el seu negoci. Era una qüestió de qualitat i quantitat. És a dir, produir tants artefactes com fos possible, per als millors clients possibles. El resultat?
Una petita empresa pròspera que va passar de res a facturar cinc milions en deu anys. Van estalviar molts diners i van començar a treballar amb productes bancaris senzills com comptes d’estalvi, accions o fons, entre d’altres.
Va ser just aleshores quan es va fer una pregunta:
"I si financem la propera màquina amb deute i mantenim els estalvis invertits a llarg termini?"
El seu marit li va dir que s’equivocava:
"Si tens diners al compte, per què t’has d’endeutar?"
Ella sabia que el 4% d’interès (en aquell moment) que cobrava el banc era molt menys que el 20% que estava obtenint de la nova màquina (que produïa artefactes d’alta qualitat per als seus millors clients) i de les seves inversions a la borsa.
Sabia fer números.
Però no t’enganyis. Malgrat el títol d’aquest article, el deute, de fet, és un dimoni.
“Les empreses sense deute no poden fer fallida.” — Joan Tubau, Cardinal
Tan senzill com això.
Ara bé, com passa sovint a la vida, hi ha una excepció que confirma la regla: quan el deute acompanya el creixement i els estalvis.
El deute forma part del negoci. Hi ha qui diu que n’és una part vital, però jo ho vaig negar la setmana passada.
“Bons comerciants són un actiu per la nostra ciutat, i em convé ajudar-los perquè el comerç no s’aturi i Babilònia prosperi.” — Mathon, prestador d’or de Babilònia
De fet, quan tens estalvis, el deute pot ser útil si, i només si, serveix per créixer.
Com la senyora Garcia amb la màquina: el deute funciona quan l’utilitzes per córrer més de pressa en la direcció correcta. La seva empresa va invertir en maquinària nova pensada per fabricar millors productes per a millors clients. A més, el deute anava lligat a l’amortització de l’actiu, així que era a curt termini i d’alt impacte.
També les empreses emergents o en expansió ràpida necessiten fons que ni la companyia ni els socis tenen. És aleshores quan el deute fa la seva entrada triomfal, i és el moment precís perquè el negoci analitzi què vol ser en el futur.
Utilitza sempre el deute per generar guanys futurs. Per això, cal optimitzar el fons de maniobra i ajustar el deute a la vida útil dels actius que fan créixer la capacitat.
En resum: el deute és un dimoni, però potser no ho és del tot.
El punt en comú entre la història d’aquesta setmana i la de l’anterior és l’observació i l’estalvi. Tant el senyor com la senyora Garcia tenien un interès real pel seu negoci i els seus números, i van actuar no segons les mètriques dels altres, sinó segons les seves.
La setmana vinent parlarem de com convertir-te en un flâneur dins del teu negoci. Estigues alerta.
Consell per aplicar a casa:
Què valoren més els banquers que el deute? El flux de caixa, els fons propis i la informació. Així que, quan vegis el deute com una solució, pensa en això i utilitza-ho com a palanca. Això et garantirà el futur.
© Oriol López 2020