La nova normalitat no existeix
Que el món és incert és l’única normalitat que existeix. La resta, paraules buides que busquen posicionament.
La voluntat de posar nom a tot el que esdevé ha convertit qualsevol problema en una "oportunitat", qualsevol canvi en una "disrupció" i qualsevol novetat en una "nova normalitat".
No obstant això, com més sento parlar de nova normalitat, més entenc el que li deia el pare d'un bon amic canadenc (soldat a la segona guerra mundial) al seu fill, quan aquest li comentava que estava patint pels exàmens. "Estàs en una trinxera? Et disparen?" li va preguntar. Al respondre que no, el pare li va respondre amb calma "Tranquil, estaràs bé".
El món no és normal, si entenem normalitat com una cosa lineal, on tot es pot preveure, fins i tot la incertesa.
Per això, quan a una empresa es treballa com si el demà fos cert i segur, saps que acabarà malament. Andy Grove, al seu llibre Only the Paranoid Survive, explica com dirigia Intel pensant en una potencial inflexió que, de la nit al dia, obligués l'empresa a adaptar-se o caure. També el meu pare, assessor fiscal, va crear i dirigir el seu despatx durant anys amb el convenciment de que fer declaracions de renda arribava a la seva fi a l'any següent, encara que aquestes augmentaven any rere any.
Tots dos van organitzar la seva empresa amb la incertesa com a "normalitat", sense pensar que en algun moment s'aconseguiria una nova normalitat, sinó aprofitant el que l'actual suposava.
Vol dir això que no pots pensar teva estratègia preveient el futur? Sí, amb un però. Pots definir la teva estratègia preparant a la teva empresa per a la incertesa. És a dir, fugint dels plans estratègics i abraçant l'estratègia conscient, que és la que s'analitza i s'actualitza constantment, per guanyar flexibilitat i adaptabilitat.
© Oriol López Villena 2020