Riscos individuals; beneficis conjunts
Una cultura d’assumpció de riscos t’ajudarà a fer créixer el teu negoci.
"Pensar ràpid, pensar lent" de Daniel Kahneman és un d'aquells llibres que tot empresari hauria de llegir (o rellegir) aquests dies, en què la incertesa i el risc copen el dia a dia.
En un moment de el llibre, Kahneman parla de l'aversió a el risc i posa un exemple molt significatiu. Durant una reunió de direcció d'una empresa se li pregunta a l'equip directiu si assumirien un risc amb una probabilitat raonable de pèrdua. Tots ells responen que no assumirien el risc. Sorprenent, oi? Si cap directiu assumeix un risc com aquest, l'organització, com a tal està assumint menys riscos dels que hauria, ja que segur que algun d'aquests riscos poden dur a l'èxit i no assumir-los porta a l'empresa a perdre'ls... per no presentar-s'hi!
Per què passa això? Es pregunta Kahneman.
L'explicació es troba en l'aversió al risc individual. Sabem que la majoria dels projectes fallarien o no aconseguirien resultats prou reeixits, el que generaria un impacte negatiu en les carreres professionals dels directius. Això els fa difícil el prendre riscos innecessaris, sigui quin sigui el potencial benefici. Per contra, l'empresa necessita prendre certs riscos si vol tenir èxit en el seu conjunt.
Com resoldre aquesta contradicció sense reduir la incertesa?
Simplement, no tractant d'evitar el dolor, sinó promovent la satisfacció d'assumir riscos.
Per exemple:
Cultura de el risc. Crea un entorn que promogui un procés d'assumpció de riscos que tingui en compte la incertesa sense tractar d'eliminar-la.
Premiant la sort. Premia el teu equip directiu pels èxits casuals, així com ho fas pels treballats.
No castigant els errors involuntaris. Fallar després d'un procés d'anàlisi del risc és possible, de manera que no tractis de vèncer-lo.
En resum, no pensis en com evitar la incertesa, sinó en com integrar-la i aprofitar-la dins de la cultura de la teva empresa.
© Oriol López Villena 2020