Parlava amb un empresari del sector textil que em deia que havia deixat de participar a entitats empresarials de les que formava part. M’ho deia entristit recordant el que havia arribat a gaudir de les mateixes temps enrera i de com "la màgia" s’havia anat perdent en el camí.

De la conversa amb ell, en vaig extreure els tres motius que l’havien fet deixar-ho estar, i que es poden resumir en les següents sentències:

• No tinc temps. Aquesta és una queixa habitual de molts empresaris i, malgrat no ho sembli, és potser la que menys motiu representa per quelcom com pertànyer i participar en una entitat empresarial, donat que les relacions són cabdals al món de l'empresa.


• No em sento acompanyat. L’empresari de l’exemple ho resumia dient que es trobava que a certes entitats no hi havia gent del seu sector o, ni tan sols, industrials. Això feia que no parlés el mateix idioma que la gent del seu voltant ni, per tant, puguessin compartir experiències comunes.


• No m’agrada que em venguin. Quan vas a un dinar-col·loqui o a un aperitiu després de treballar, el que menys vols és que a la taula tothom busqui fer-hi negoci. El networking mal-entès ha fet molt de mal a les xarxes socials offline, ja que promou la venda, enlloc de la relació, que és la base dels negocis.

En realitat, aquests tres motius es podrien resumir en un de sol: no m’aporta valor. Sovint, quan parlo amb les direccions d’aquelles entitats empresarials que volen escoltar, els hi dic que han d’estar molt atents als seus membres si no volen institucioanlitzarse en excés i acabar convertides en simples proveïdores de serveis, ja que, en aquell moment, la seva oferta no deixarà de ser una commodity. Per contra, quan penses en l'empresari i et centres en aportar-li valor te n'adones que la clau de l'èxit de l'entitat recau en tres aspectes molt concrets:

1. Comunitat. L’empresari vol teixir relacions amb altres com ell, fer-hi equip, amistat, joc. Recordo que un dels aspectes que jo més vaig valorar del meu pas per l’AEDAF, per exemple, va ser l’extraordinària agenda social i cultural que tenia. Jugàvem a futbol i anàvem al teatre, sense deixar de compartir coneixement. Els àpats dels congressos es convertien, doncs, en un espai on alimentar les nostres relacions, més que un espai on vendre i que et venguin.


2. Aprenentatge. Pertànyer, i participar, a una entitat empresarial té un component de formació molt important. La formació, però, ha anat evolucionant a un catàleg de cursos diversos i sovint ha oblidat l’aprenentatge directe. Com a empresari, vols conèixer experiències i bones pràctiques d’altres empresaris; dels del teu mateix sector, però també de gent que pugui ajudar-te a veure la teva empresa des d’un altre punt de vista.


3. Projectes. Som empresaris i, al final, volem créixer i millorar. De vegades, aquest creixement, pot dur-se a terme de manera conjunta. L’empresari amb el que parlava em deia que una de les coses que més valorava dels primers anys eren els projectes comuns a l’hora d’exportar, per exemple. Són aquests projectes els que mantenen unida una comunitat empresarial.

Amb aquests tres aspectes resolts: el “no tinc temps” esdevindrà absurd perquè qui no té temps per a rebre valor no té temps per a fer créixer el seu negoci; el “no em sento acompanyat” es convertirà en un “he fet amics, i tot!”; i el “no m’agrada que em venguin” serà història.

Nosaltres, com a empresaris, podem fer molt per a aconseguir que les entitats a les que pertanyem esdevinguin comunitats potents i integradores, que ens permetin sentir-nos, no només representats, sinó, més important encara, acompanyats per gent com nosaltres amb ganes de compartir valor. Se’n diu sentiment de pertinença, i és sòlid i durador.

© Oriol López Villena 2018

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència