Predicar amb l’exemple
Per què cal invertir per assolir els teus objectius.
Ens trobem davant d'una febre reguladora del mercat del lloguer, amb l'objectiu de fer més assequible l'accés a l'habitatge i lluitar contra els grans fons d'inversió que hi especulen. I, per fer-ho, entre altres coses, s'han posat límits als desnonaments per impagament i s'ha establert un topall màxim en el preu de lloguer.
Aquestes decisions, en el pitjor dels casos, ja estan reduint el volum d'habitatges disponibles per llogar; però en el millor (sic) dels casos, és a dir, si romanen al mercat del lloguer amb el preu topat, acabaran sent venuts als mateixos fons d'inversió que l'administració diu combatre.
Per què?
Un fons d'inversió va a volum. Si té poc marge, invertirà menys en el manteniment del pis i buscarà augmentar les fonts d'ingressos (pisos), malgrat siguin de marge baix. Podríem dir que, com els supermercats, el seu negoci està en aconseguir un volum en euros molt elevat, encara que el marge en percentatge sigui molt baix. el risc d'impagament, a més, el té cobert per millor assessorament legal, millors assegurances i la pròpia diversificació que li atorga ser propietari de milers d'habitatges arreu del món.
Un petit propietari, en canvi, no pot permetre's un marge tan baix amb tants riscos (impagaments, destrosses, manteniment...), pel que tindrà la temptació de vendre l'habitatge al fons i invertir en altres actius, com els financers, per exemple. Aquestes inversions financeres, a més, també van dirigides als fons immobiliaris que han comprat la seva propietat.
El resultat d'aquesta norma, doncs, com en una profecia auto-complerta, és l'expulsió dels petits propietaris del mercat de l'habitatge, i l'augment de concentració en grans tenidors (dels de debò, i no els de 5-10 habitatges) del parc immobiliari, amb tot el que això significa a nivell de capacitat d'influència sobre preus i lleis a llarg termini.
Només em quedaria per saber (tot i que ho intueixo) si aquest resultat és per desig exprés del legislador o per simple incompetència.
Marcar objectius està molt bé però, com li vaig preguntar a un empresari a qui assessoro de fa uns anys, què estem fent per assolir-los? En el seu cas, tot i voler internacionalitzar el seu negoci, seguia sense posar els diners en obrir una delegació, atendre a fires internacionals o buscar distribuïdor, entre d'altres iniciatives que ell mateix va identificar com a prioritàries. Preferia seguir alimentant un mercat (el domèstic) que donava mostres d'esgotament des de feia anys.
El teu 1%
"Obres són amors i no bones raons", que diu la dita. S'ha de demostrar amb fets allò que es diu o es vol, i per a fer-ho hem de demanar-nos constantment si estem prou compromesos amb els nostres objectius com per a invertir-hi recursos empresarials i familiars, ja siguin de temps o de diners.
© Oriol López 2024