La fe no és un pla
Com l’espera passiva pot enfonsar-te en els negocis.
Coneixes la paràbola (acudit) de Déu i la inundació?
Un dia, un home devot estava assegut tranquil·lament a casa seva quan va començar una tempesta terrible. Aviat, les aigües van començar a pujar i van inundar el carrer.
Un veí va passar amb un cotxe tot terreny i li va cridar: "Puja! T'acompanyaré a un lloc segur!" L'home va respondre: "No, gràcies. Tinc fe que Déu em salvarà."
Les aigües van continuar pujant, inundant la planta baixa. L'home va pujar al primer pis. Un vaixell de rescat va passar i el capità li va dir: "Puja a bord! Et portarem a terra ferma!" L'home va tornar a declinar: "No cal, Déu vetllarà per mi."
Finalment, amb l'aigua arribant al terrat, un helicòpter va sobrevolar la casa. El pilot li va llançar una escala de corda cridant: "Agafa't fort! Et traurem d'aquí!" Per tercera vegada, l'home va refusar: "Gràcies, però Déu em salvarà. N'estic segur!"
Poc després, l'home es va ofegar. Quan va arribar al cel, va preguntar a Déu: "Senyor, tenia tanta fe en Tu... Per què no em vas salvar?"
Déu va sospirar i li va respondre: "Fill meu, què més volies que fes? T'he enviat un tot terreny, un vaixell i, fins i tot, un helicòpter!"
Aquesta història sempre em recorda a un empresari a qui vaig acompanyar en la direcció de la seva empresa familiar, i que malgrat veure's en un problema greu durant la gran recessió de l'any 2008, no va demanar ajut fins al 2015. Fins llavors, socis, professionals i treballadors li havien donat eines per a superar la crisi, però ell sempre tenia una excusa per a no canviar. Va rebre una injecció econòmica per a comprar una nova màquina que permetés fer un producte que amb les antigues no es podia fer, i va decidir gastar els diners en despesa corrent. Li van preparar un pla de màrqueting per a aconseguir nous clients i obrir nous mercats que va quedar-se a un calaix del seu escriptori perquè "encara no era el moment". I un magnífic treballador de la competència que va quedar lliure, però que el meu client va decidir refusar fins que arribessin temps millors.
"Què vol dir temps millors?" li vaig preguntar. "Com sabràs detectar-los?"
Finalment, gràcies a la seva dona i als seus fills vam aconseguir desbloquejar la situació, però ja era massa tard, i l'empresa ja perdia massa diners per a salvar-la d'un concurs de creditors que va esdevenir inevitable. Però fins i tot llavors, negava la solució del concurs, que era l'única que li quedava, si no volia arriscar el seu patrimoni familiar. Va transigir, i vam fer el concurs que, malauradament, va acabar amb el tancament de l'empresa.
Però podria no haver estat així.
De vegades, com diu la dita, els arbres no ens deixen veure el bosc. I és llavors que cal no només rodejar-se de persones que s'atreveixin a dir-nos la veritat i que ens ajudin a diagnosticar correctament la situació, sinó també de prendre decisions que, per difícils que siguin, poden ser l'única sortida viable per a l'empresa i la nostra família.
Com li vaig sentir dir al meu pare a un dels seus clients: "mai no et casis amb l'empresa."
El teu 1%
Quina decisió important estàs posposant perquè esperes quelcom que no saps si arribarà ni en quina forma? Normalment, aquestes grans decisions no interfereixen amb una potencial "aparició" divina, sinó que les afavoreixen. Tingues-ho present.
© Oriol López 2024