No ascendeixis als millors!
Per que alguns ascensos poden arruïnar-ho tot.
En Josep és un bon amic meu, informàtic, que sempre que l'han ascendit a una empresa ha marxat. Sí, és un cas estrany que s'ha convertit en una broma recurrent entre nosaltres, ja que a la mínima que sembla que "progressarà" dins l'empresa adverteix al cap que no l'ascendeixi o marxa.
És un molt bon programador, i és prou valorat al mercat com per a rebre ofertes regularment i convertir-se en un magnífic treballador a qui els caps volen "premiar" ascendint-lo. El problema, però, és que en Josep gaudeix fent de programador, i que cada vegada que l'han ascendit ha estat per a deixar de ser-ho i passar a gestionar un equip de programadors, cosa que l'avorreix i el frustra a parts iguals.
Abans de l'estiu vam acabar un projecte de dotze mesos amb una empresa familiar a qui vaig ajudar a augmentar vendes i millorar el marge, creant un equip eficaç, que permetès a una de les sòcies "multiplicar-se" a l'àrea de vendes.
Una de les decisions que havien pres un any abans era la de tenir un director comercial, i el primer que els hi va venir al cap fou ascendir el seu millor comercial per a fer aquesta tasca: en Pere. Al cap i a la fi, qui millor que ell per a la tasca! Si era tan bon venedor, segur que podia transmetre a la resta el seu mètode, oi?
La veritat és que l'ascens va ser un error, que va fer-se evident al veure que, no només els altres venedors no venien més, sinó que en Pere havia rebaixat les seves vendes, els seus clients estaven descontents en no veure'l per allà, i ell estava valorant canviar d'aires.
El tòpic, en aquest cas, es va complir. Quan promous el teu millor comercial a director, no només corres el risc de perdre un bon venedor, sinó que també pots acabar amb un mal líder.
Sovint, cometem l'error de pensar que els treballadors sempre volen més responsabilitats i salaris més alts, però la realitat és que no tothom busca això. De fet, quan algú se sent realitzat en la seva feina, el repte no és necessàriament ascendir-lo, sinó mantenir-lo en un lloc on pugui seguir excel·lint. En Josep és un exemple perfecte d'això: un excel·lent programador que, en ser ascendit, perd el que el fa feliç i eficient en el seu treball.
A més, així com les aerolínies ja no demanen títols universitaris per als pilots, potser és moment de qüestionar-nos les estructures tradicionals i centrar-nos més en el talent que en el títol o la jerarquia.
L'objectiu de l'empresa era augmentar vendes millorant el marge, mentre fèiem menys depenent d'una de les sòcies el procés. Per tant, la clau estava en trobar el rol adequat per a cada persona i fomentar el seu desenvolupament en aquella posició de manera que aportés més sentit, satisfacció i, en conseqüència, millors resultats per a l'empresa. I això ho vam fer mantenint l'estructura i aprofitant el talent que teníem; i sense ascendir a ningú. Un any després, les vendes havien augmentat un 20% i el marge brut un 30%, amb una sòcia que dedicava menys hores que mai a les vendes.
El teu 1%
Quan pensis en desenvolupar el talent dins la teva organització, no assumeixis que l'únic camí és cap amunt. Parla amb els teus treballadors, escolta'ls i descobreix què els apassiona realment. Això et permetrà situar-los on aportin més valor i siguin més feliços. I, si necessites una reflexió profunda sobre els teus equips i rols, estaré encantat d'ajudar-te a trobar la millor solució per al creixement de la teva empresa.
© Oriol López 2024