Anava en bicicleta amb el meu fill gran quan va tenir la mala sort de caure i obrir-se la barbeta. Ja li van trure els quatre punts que li van posar, però el moment, com pots comprendre, va ser complicat, pel fet que havíem de tornar a casa i, per a fer-ho, havia de pujar-se a la bicicleta un altre cop. Tot i així, la reacció que vem tenir ambdós va ser bona, vem aconseguir arribar-hi i passar aquell mal tràngol, i superar-lo anant en bicicleta dies després.

El procés de superació va passar per cinc fases que, inconscientment, van anar succeïnt-se i que expliquen l’èxit aconseguit.

1. Aturar-se. Massa sovint, quan veiem problemes optem per mirar cap a una altra banda, pensant que es resoldran sols, però aturar l’excursió permet que, com a mínim, reduïm la tensió acumulada fins aquell moment. Com el temps mort en el bàsquet, de vegades, cal aturar el joc per a trencar una dinàmica negativa.


2. Ajudar. El primer és aturar l’hemorràgia i, acte seguit, recomfortar el teu fill amb una abraçada i bones paraules. No és moment per a crítiques, anàlisis o retrets, sinó només per a demostrar que som allà per a donar un cop de mà. Res més.


3. Caminar. Has provat mai d’encendre un foc començant pels troncs gruixuts? Després de la caiguda, i amb el meu fill espantat, pujar-se a sobre de la bicicleta no era la millor opció, així que vem triar començar caminant arrossegant la bicicleta, fins que va sentir-se prou segur per a pujar-hi.


4. Analitzar. Ja a casa, amb la ferida curant-se i sense els dolors dels primers dies, va arribar el moment de revisar allò succeït. El diumenege següent, sortint en bicicleta de nou, em va dir “Pare, la veritat és que quan vas en bici has d’estar molt atent, oi? Si et despistes, uf!”. L’anàlisi és adequat i ell havia triat el moment d’analitzar-ne les causes, que no les culpes.


5. Millorar. Dies després, quan anàvem de camí a trobar-se amb el seu grup de bicicleta, va anar concentrat i segur sobre de la bicicleta, es va atrevir a fer maniobres en sots i trialeres, gaudint del trajecte. El matí va ser fantàstic i, segons el monitor que els porta, va fer una excel·lent rodada.

Hi pensava quan, parlant amb un empresari client meu, em va explicar que una nova treballadora va entrar en estat de xoc en un moment molt fort de feina, un excés de tasques delegades i alguns problemes sobre-vinguts. Aquesta situació la va fer decidir de marxar de l’empresa i re-plantejar-se la seva carrera professional. Afortunadament, però, la reacció que ambdós van tenir va ajudar a que ara mateix ho hagi superat i estigui afrontant nous reptes a l’empresa. Quina va ser aquesta reacció?

1. Fer marxa enrera en l’entrega de tasques;


2. Asseure's al seu costat;


3. Començar per les tasques més simples;


4. Anotar allò que feia en una llibreta, per a fixar-se més; i


5. Descobrir que li encanta posar-se al davant dels clients.

Et sonen aquestes cinc passes?

© Oriol López Villena 2018

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència