Aquest no és un article que compleixi els estàndards de xarxes socials com LinkedIn o Instagram, on se'ns repeteix que "si volem, podem" o que "tot és possible". El cert és que, sovint ens trobem en situacions en què allò que volíem aconseguir, és inabastable. I la pregunta és sempre la mateixa: què fem un cop ho sabem? Abandonem abans les pèrdues no siguin massa grosses o seguim endavant per a aprofitar allò fet?

M'agraden els puzles. I, de fet, en tinc un al meu despatx (a mig muntar) que he estat fent durant les darreres setmanes, quan em prenc un descans. La veritat, però, és que en els darrers dies l'he tingut abandonat, i crec que sé el motiu. Fa dues setmanes, vaig constatar que li falten, com a mínim, dues peces. Ho sé, perquè són peces del marc, i vaig revisar una a una les que romanien a la capsa, sense sort. Suposo que el fet de saber que quelcom falla, i que és definitiu ha tret la gràcia a seguir-lo fent i, tot i que segueixo posant alguna peça de tant en tant, ja no li dedico la mateixa atenció.

Em recorda a una situació que sovint veig en clients meus i els seus equips, i que podríem resumir en una manca de propòsit, que du a una manca de compromís.

El propòsit d'una empresa (i el d'una persona) és la resposta a dues preguntes:

• Què fem?
• Per què ho fem?

Sense una resposta clara a les mateixes és impossible que un treballador, o nosaltres mateixos, ens sentim compromesos amb la nostra feina, més enllà del que diu el contracte laboral o les escriptures de l'empresa.

Per això he abandonat el puzle, i per això cal que refaci aquestes preguntes si vull prendre una decisió.

• Si el propòsit del puzle era enllestir-lo, sabent que això ja no és possible, potser caldrà abandonar-lo, i iniciar-ne un de nou.
• Si, en canvi, el propòsit del puzle era gaudir del procés de fer-lo i l'estona per a mi que implica, llavors simplement cal canviar l'objectiu (constatar la tara o veure la imatge gairebé completa).
• Per últim, hi hauria un camí al mig, que seria fer tot el que fos possible, per a reclamar les peces que manquen al fabricant, com vaig aprendre del meu avi; però això ja seria una altra batalla, només apta per a puzles que (de debò) desitges acabar, ja que requereix molt de temps.

Diu Simon Sinek al seu llibre "La Clau és el Perquè" que el propòsit és el centre de l'acció, i que conèixer-lo ens donarà la clau del procés i del resultat que obtenim, i no a l'inrevés. Per això, cal que respongui primer quin és el propòsit que em mou per a fer puzles o dedicar-me al que em dedico professionalment. Amb això clar, és molt més fàcil decidir què cal fer tot seguit.

I, de fet, aquesta és una de les principals queixes que sento quan entrevisto treballadors dels meus clients. Ningú no els ha explicat el propòsit de la seva feina, i la seva vinculació amb el propòsit de l'empresa, cosa que donaria un sentit a tot allò que fan i els comprometria amb els resultats que depenen d'ells. I el mateix succeeix quan un empresari desmotivat pels resultats obtinguts, es demana què cal fer.

Quin és el teu propòsit? Quin camí és el millor per a complir-lo?

© Oriol López 2023

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència