8 preguntes per a innovar (i arriscar) millor
La innovació és filla de la llibertat, i no de la seguretat. Però, on és l’equilibri?
La Unió Europea segueix la seva croada contra les empreses tecnològiques nord-americanes, per pràctiques que defineixen d'oligopolístiques. I, si bé és cert que aquestes empreses han assolit una quota de mercat que els atorga molt de poder, no hem d'oblidar on rau el problema real, i que es resumeix en un dels principals errors en què cauen les empreses i organitzacions: buscar culpes enlloc de causes.
Si mires de buscar culpables ràpidament vindran al teu cap noms com Microsoft, Apple o Google. Al cap i a fi, juguen amb un avantatge tan gran respecte la competència que els permet imposar termes i condicions que alguns consideren abusives, i que malmeten la lliure competència que fa que el mercat funcioni. Ara, des d'Europa es planteja el trossejament d'empreses com Google, oblidant l'arrel del problema: un excés d'aversió al risc, que du a un retall de la llibertat que la innovació necessita.
Diu Matt Ridley al seu magnífic How Innovation Works que la innovació beu, entre d'altres coses, de la llibertat, i és d'aquí on plora la criatura. La Unió Europea hauria de preguntar-se per què no és capaç de veure néixer i créixer empreses tecnològiques com les nord-americanes, i no seguir posant pegats als descosits que li provoquen empreses com Google o Microsoft cada cop que sorgeixen. La resposta, segurament, abordaria problemes estructurals de la pròpia unió, més preocupada pel control que per la llibertat.
Un client meu fa anys que va crear (i patentar) un gran producte que li va permetre guanyar molts diners i reconeixement. Durant els priemrs anys, a més, va crear dos productes més que van tenir un recorregut similar al primer. Tot i això, anys després aquesta empresa feia temps que no trobava la clau per a un nou producte tan trencador com els primers, i això ens amoïnava. Les persones eren les mateixes i les ganes hi eren. Què passava, doncs? L'empresa dels primers anys, eren dos amics treballant prop de casa i sense lligams econòmics ni familiars. S'atrevien i tenien temps. Amb els anys, però, l'empresa va anar creixent i, amb ella, l'equip, les oficines, el patrimoni i la família. Això imposava certes obligacions que no els permetien jugar amb el mateix risc amb que jugaven al principi. Tot i això, teníem clar que havíem de tornar al camí de la innovació i que aquest comportaria certs riscos. Pel que vam fer-nos vuit preguntes per a avaluar la nostra aversió al risc (present i passada). Eren aquestes:
- Quanta pressió hi ha a l’empresa per a assolir els objectius de creixement marcats?
- Com de ràpid està creixent el nostre negoci?
- Quina experiència té la gent per fer la feina que fan?
- Quina part de les retribucions potencials de l’equip depenen del risc pres?
- Els directius miren d’evitar les males notícies?
- Quanta nova i complicada informació caldria per a gestionar el nostre negoci?
- Com de gran és la diferència entre la informació que cal i la disponible?
- Quantes decisions es prenen per persones que no formen part de l’equip directiu?
Aquestes vuit preguntes, amb uns valors objectius que vam marcar, ens van permetre veure que havíem passat de ser una empresa altament innovadora (excessivament arriscada, fins i tot!), a una empresa molt segura, però que asfixiava la innovació, la creativitat i la presa de petits riscos.
Això ens duia a fer-nos una pregunta oberta que va dur a una discussió tan enriquidora com acalorada: com de segurs estem que aprofitem la majoria de les oportunitats presents i futures?
La Unió Europea, com el meu client llavors, potser està més segura trossejant Google o posant barreres a la competència d'empreses innovadores però, mentrestant, encara és l'hora que alguna empresa europea faci ombra al gegant nord-americà. Al cap i a fi, estem parlant de mercats de mida similar i amb un recorregut històric que ens hauria de donar avantatges. Sí, tenim més a perdre (per la fragilitat que comporta haver patit grans guerres internes) però també molt a guanyar, si sabem trobar l'equilibri entre llibertat i seguretat.
El meu client ho va aconseguir, i a dia d'avui, ha obert el mercat nord-americà amb molt d'èxit. I la Unió Europea, ho aconseguirà?
© Oriol López 2023