Quan miro per la finestra, veig un carrer tranquil i bucòlic, però quan m'hi fixo millor hi veig llambordes trencades, que fa anys que hi són i que ningú no es preocupa d'arreglar. I no és pas la primera vegada que ho veig.  

Fa uns anys, quan vivia al barri d'Horta de Barcelona, també em trobava en un carrer tranquil que s'havia anat descuidant amb els anys, sense que ningú no hi parés atenció. Va ser quan ja estava molt malmès, i els veïns de més edat tenien problemes per a passejar-hi sense entrebancar-se, que l'ajuntament va decidir fer una gran obra de renovació del carrer, fent-hi una festa d'inauguració amb la presència de les autoritats. Tothom estava molt content, però ningú no va pensar en si deixar que un carrer es fes malbé del tot per a després refer-lo des de zero era la manera més eficaç i eficient de gestionar una infraestructura i un pressupost públic. 

Això, però, no passa arreu. He tingut la sort de viatjar, i he vist països més rics que el nostre amb carrers vells però ben cuidats, on les llambordes no queden sense canviar quan es trenquen, i on s'aposta més pel manteniment que pel canvi, de manera que, sense grans inversions i esforços, donen als veïns allò que volen: passejar amb tranquil·litat per un carrer agradable, dedicant els diners a coses més importants.

Per exemple, saps cada quan es pinta el Golden Gate de San Francisco?  

Alguns diuen que un cop cada set anys i d'altres que ho fan cada any, però la veritat és que el pont es pinta contínuament, i que es fa així perquè es tracta com una tasca de manteniment, que permeti protegir l'acer de la corrosió i l'oxidació a la que tot pont sobre el mar es veu sotmès.  

Ara demana't: quina va ser la darrere vegada que vas treballar en l'estratègia de la teva empresa de manera conscient?  

Quan un empresari em truca preocupat pel seu futur i, a l'ensenyar-me els números, hi veig una caiguda que no s'ha aturat des de fa anys, em preocupo. Si, a més, quan entro a les seves oficines sembla que s'hagués aturat el temps quan la primera generació va marxar per la porta, encara em preocupo més. No podem esperar a que la situació estigui ja tan malmesa que només permeti una redefinició completa del negoci, ja que, com la reforma integral del carrer, és cara, ineficient i amaga un cost d'oportunitat elevadíssim, basat en tot allò que no s'ha pogut fer mentre la situació es degradava.  

Per això, com al Golden Gate, l'estratègia, per als meus clients, forma part d'un procés de millora conscient, que respon de manera àgil al principi, però és capaç de canviar proactivament i reactiva, per a poder mantenir l'empresa en bon estat i afrontar el futur amb garanties.  

Què vol dir això?  

• En primer lloc, que cal decidir a què volem jugar amb agilitat. Saber qui és el nostre client ideal, quins resultats obté amb el nostre producte o servei, així com pensar en els valors que regeixen el nostre comportament és quelcom a treballar de manera en dies, i no en mesos. No tindreu un pla, sinó un dibuix d'on voleu ser i com voleu ser-hi.
• En segon lloc, cal entendre l'estratègia no com un esdeveniment, sinó com un procés continuat, pensat per a garantir l'èxit durador de la nostra empresa, com qui pinta el Golden Gate, evitant la corrosió i oxidació a les que ens enfrontem com a negoci diàriament.
• Per últim, l'estratègia és un treball que requereix un equip que s'hi dediqui de manera constant. Així com el Golden Gate té una brigada de pintors que se'n fan càrrec, a la nostra empresa hem de tenir a una brigada estratègica de persones que puguin aportar una visió prou àmplia i idees pròpies per a treballar-la.

Sé que els plans estratègics a cinc anys per 5.000 euros és quelcom atractiu per a l'empresari, o que fins i tot un curs a internet sembla que et pot ajudar a fer el teu pla i triomfar a la vida, per 997 euros. El cert, però, és que la feina estratègica, sol o acompanyat, no es resol amb un curs o un pla, sinó que no s'acaba mai, com mai no deixa de pintar-se el Golden Gate.  

És menys vistós, però més eficaç. Creu-me.  

© Oriol López 2023

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència