Decisions diferents per a persones diferents
Les persones són el principal actiu de l’empresa, però alhora són la principal font de preocupacions per a l’empresari.
El principal actiu d'una empresa és el seu equip però, alhora, molts empresaris consideren la gestió de les persones com la part més complicada i, perquè no dir-ho, desagradable, de la seva feina.
Hi estàs d'acord?
Un client meu, fundador d'una empresa de serveis amb més de 40 treballadors, preocupat pel rendiment i la implicació de les persones, m'ho explicava fa uns dies en una de les nostres trucades quinzenals. Un cop passada la pandèmia i amb alguns conflictes derivats de la flexibilitat horària i el treball a casa al que s'havia acostumat l'equip en els darrers anys, l'empresari va decidir fer un protocol que servís de guia i norma pels treballadors, de manera que tothom seguís unes pautes i que el treball en remot fos controlat.
Però, com va deixar dit el mariscal de camp del segle XIX, Helmuth von Moltke, "cap pla sobreviu el primer contacte amb l'enemic." I a l'empresa, tampoc.
Una directora financera que volia fer mitja jornada, un administratiu que volia arribar més tard perquè havia de portar la seva criatura al casal d'estiu i una comercial que volia treballar des de casa alguns dies, van començar a obrir forats en el pla que el meu client tenia preparat i havia enviat al seu equip, sense rebre'n cap queixa fins llavors.
Li vaig fer la següent reflexió: si tens a Messi al teu equip, permets coses que no permetries amb altres jugadors, oi?
El protocol que va preparar el meu client era una bona eina de planificació, i calia que esdevingués la norma a l'empresa, perquè permetia combinar certa flexibilitat horària i treball a casa amb la millora de la proactivitat i la creativitat que permet la relació i el treball en equip. Tot i així, no tothom és igual en una empresa i, per tant, has de ser capaç d'adaptar la teva decisió a cada cas concret, entenent que certes decisions comportaran certs conflictes que hauràs d'adreçar amb una correcta comunicació.
Li vaig dir que hi havia tres tipus de persones a qualsevol empresa:
- Persones que vols mantenir, fins i tot saltant-te les normes.
- Persones que si marxessin et suposarien un greu problema.
- Persones a qui hauries d’acomiadar immediatament.
En aquest cas, a més, es complien tots tres.
La comercial tenia uns resultats de vendes brillants, i molt per sobre dels seus companys. A més, durant la pandèmia, i des de casa, no se n'havien ressentit tant, el que em va fer preguntar: vols dir que aquesta persona no és d'aquelles per les que t'hauries de saltar les normes?
En canvi, l'administratiu era un bon treballador, però no era el millor. Tot i així, la seva petició era raonable ja que era només durant el mes de juliol i realment no tenia ningú més que pogués fer-ho. A més, tot i no ser brillant, no tenir-lo seria un problema organitzatiu que no volíem afrontar.
Per últim, la directora financera era una persona que feia anys que causava problemes, i no entenia que la seva posició directiva l'obligava a fer una jornada que permetés al seu equip tenir-la accessible. A més, no es duia bé amb la resta de l'equip directiu i el seu rendiment havia baixat des que havien deixat les oficines properes a casa seva, un any abans de la pandèmia.
En resum, li vaig dir, la gestió de les persones requereix:
- una estructura basada en poques normes i que es compleixin;
- flexibilitat suficient per a entendre i tractar les persones de manera individualitzada, fins i tot quan això signifiqui fer una excepció a la norma; i
- fermesa, per a comunicar les decisions complicades de manera que s'entenguin.
Deia a l'inici que les persones són el principal actiu de l'empresa, però que alhora són la principal font de preocupacions per a l'empresari. Per això, com faries amb allò important a la teva vida, has d'assumir que cal ordre i flexibilitat per a créixer i millorar dia a dia.
© Oriol López 2023