La perfecció és enemiga de l’excel·lència
La diferència entre la perfecció i l’excel·lència, és que la primera no admet matisos, mentre la segona, sí.
"Hi ha en totes les coses un patró que és part del nostre univers. Té simetria, elegància i gràcia, les qualitats que es troben en allò que capta un vertader artista. Ho pots trobar en la rotació de les estacions, en les ondulacions de la sorra al llarg d'una cresta, a les branques de l'arbust de governadora o en el patró de les seves fulles. Intentem copiar aquests patrons a les nostres vides i en la nostra societat, buscant els ritmes, les danses, les formes que conforten. Tanmateix, és possible veure perill en el descobriment de la perfecció definitiva. És evident que el patró definitiu conté la seva pròpia fixesa. En tal perfecció, totes les coses es dirigeixen cap a la mort.
Recull de frases de Muad'Dib, de la Princesa Irulan"
— Dune, de Frank Herbert
El moviment del que parla Dune en aquest paràgraf és l'excel·lència de la natura, que no busca ser perfecta sinó perdurar com un patró que es repeteix al llarg del temps i de l'espai. Per això, els frémens del planeta Arrakis, ni es conformen ni lluiten contra les condicions del planeta sinó que es mouen amb ell i miren d'aprofitar-ne el seu moviment per a millorar-lo.
En una història d'èxit, mirar enrere provoca vergonya i orgull a parts iguals. Què creus que sentiria el Steve Jobs del 2007 respecte al primer Macintosh? Per un costat, si mires com eren els teus productes o serveis fa uns anys t'avergonyeix el seu disseny, conveniència o, fins i tot, qualitat. Per altra banda, hi veus una evolució respecte al que fas a dia d'avui, i això et fa sentir orgull pel camí recorregut i les noves funcionalitats i qualitat del producte. És així?
La diferència entre la perfecció i l'excel·lència, és que la primera no admet matisos, mentre la segona, sí.
Això és així perquè la perfecció és estàtica, i un cop hi arribes, ja no hi ha res més al davant, pel que mors. En canvi, l'excel·lència és un blanc mòbil, que sempre has de buscar i perseguir per a no perdre'l. De la mateixa manera que tant el fracàs com el triomf del Bitcoin com a moneda són la seva mort com a inversió (en ambdós casos, el seu tipus de canvi és irrellevant) la perfecció du, inevitablement, a la paràlisi, ja sigui perquè no sabem com assolir-la o perquè un cop assolida no hi ha res més més a fer.
Aleshores, com ser excel·lents?
Agafa paper i llapis:
Als meus clients sempre us ajudo a definir l'excel·lència amb detall. Només allò que som capaços d'escriure queda integrat en nosaltres i a la cultura de l'empresa. Per tant, defineix què és per a tu l'excel·lència, ja sigui amb els resultats que vols obtenir, els clients amb què vols treballar, l'equip que vols tenir o el producte que vols fer, entre d'altres. I, un cop definit, escriu què penses fer els propers 90 dies per acostar-t'hi.
I, si vols, envia'm la teva resposta a oriol@oriolopez.com i la comentem, si vols.
© Oriol López Villena 2022