Fa uns dies, un empresari industrial m'explicava com havia crescut la seva empresa en els darrers anys, enfilant-se fins als 7 milions d'euros de facturació, mentre miraven de "professionalitzar-la" per a sortir del dia a dia, i poder liderar els reptes de futur amb més garanties. Ja havien fet feina pel seu compte, creant un consell estratègic amb les persones més innovadores de l'empresa i asseient-s'hi cada mes, per a avaluar els resultats i revisar el pla estratègic que havien fet. La maquinària estava en marxa, i tant l'empresari com les persones implicades, gaudien d'aquestes reunions i responien amb més compromís i resultats.

"On vols arribar?" li vaig preguntar.

"Vull créixer encara més, Oriol, però necessito més ordre, perquè segueixo immers al dia a dia."

Amb els més de vint anys que porto assessorant empresaris he detectat que dels tres grans grups d'empreses (micro, pimes i grans) les pimes són les que pateixen (i també gaudeixen) més al créixer:

• Les micro-empreses (menys de 10 milions d'euros de facturació) creixen gràcies a la seva agilitat. Ben dirigides, són capaces de moure's en en un entorn incert amb garanties d'èxit, ja que la presa de decisions està centralitzada i tots els debats es duen al cap d'una o dues persones.
• Les grans empreses (més de 250 milions d'euros de facturació), per altra banda, creixen per la seva escalabilitat. Com les petites, ben dirigides, han creat una estructura que permet que la presa de decisions s'agilitzi a través d'una cultura forta, líders inter-mitjos i processos de decisió eficaços.
• Per contra, les petites i mitjanes empreses (entre els 10 i els 250 milions d'euros) ja no tenen l'agilitat de les micro ni l'escalabilitat de les grans, pel que pateixen el que se'n diu "mal de creixement", que no és altra cosa que posar uns resultats creixents dins d'una estructura estàtica.

L'empresari, quan entra en aquesta dinàmica, acostuma a estar content. Els resultats acompanyen. Tot i així, hi ha quelcom que li grinyola i ho manifesta amb el clàssic argument de la "professionalització".

El primer pas, com el que va fer l'empresa de l'exemple, és començar a mirar l'estratègia amb bons ulls, i començar a decidir on vols anar en lloc de deixar-te endur per la inèrcia que t'ha portat tan bons resultats fins ara. Ara bé, durant el procés, detectes que allò que t'ha dut on ets no et durà on vols anar, i que potser necessites suport comercial, productiu o financer. El suport productiu el domines perquè és on ha descansat l'èxit del passat. El comercial has après a dominar-lo, posant-te tu davant i fins i tot creant un equip comercial, però segueixes coix per a fer grans salts. I el financer? El financer, és la darrera baula, i és la primera que veus tremolar, ja que veus la rendibilitat perillar i, sovint, no tens els coneixements ni el temps necessari per a dirigir-lo com cal, malgrat que saps que és imprescindible en la teva nova etapa de creixement. I és cert, però no és res més que un símptoma, malgrat el tractis com la gran solució.

I aquí és on rau el secret. El creixement, quan passes de micro a pime es troba en tres punts:

• Una estratègia clara i compartida;
• un equip directiu que lideri; i
• uns recursos ben invertits.

A l'empresa industrial de què parlàvem teníem ja una estratègia clara i definida, pel que complim el primer requisit. L'equip directiu, però, està per fer, ja que no és el mateix parlar d'estratègia amb persones que no manen i la premissa de que no hi ha idees dolentes, que tenir persones que prenguin decisions basant-se en una missió clara i uns valors forts. Sense aquestes persones, hi manca el compromís, la responsabilitat que comporta ser directiu, pel que no acabem de fer aterrar l'estratègia cap a l'acció. Com m'agrada dir, l'estratègia no fracassa mai a la seva formulació, sinó a la seva implementació.

En darrer lloc, els recursos. "Oriol, tens raó amb la manca d'equip directiu, però tinc diners, això sí!" em va respondre l'empresari. "D'acord, però, tens els diners que has de tenir? Saps la rendibilitat dels teus productes? És la que tocaria? Fas un pressupost que guiï les teves decisions? Mesures quelcom més que el passat? Saps quina és la millor inversió en cada moment?" El recurs més valuós de l'empresa és la informació, i sense aquesta no podem prendre decisions ni mesurar l'impacte d'allò que fem.

Un bon amic meu, antic propietari d'una impremta de diaris a Barcelona, em va dir una vegada que els diaris que venien menys de 100.000 exemplars i més de 10.000 exemplars, eren els que patien més financerament, perquè havien de competir amb els grans sense tenir l'estructura pensada per a allò.

A les empreses passa el mateix. Hi ha un punt a tota empresa, que ha de triar si tira cap a amunt o es manté on és. Si tria el creixement, ha d'anar a totes, i ha d'entendre que li cal estratègia, lideratge i recursos. I no s'hi val treballar només amb un dels tres factors, sinó amb tots tres, ja que:

• Si tens estratègia i lideratge, però no recursos, dirigiràs sense informació.
• Per contra, si tens estratègia i recursos, però no lideratge, acabaràs cremat.
• Per últim, si tens lideratge i recursos, però no estratègia, aniràs perdut.

És en la conjunció dels tres que hi trobaràs la cura al mal de creixement i un èxit sostenible i durador.

© Oriol López Villena 2022

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència