Millora la presa de decisions redefinint els teus incentius
Una mala decisió sobre un bon incentiu és millor que una bona decisió sobre un mal incentiu
M'explicava un empresari fa uns dies que un bon amic seu dirigeix una empresa que, malgrat tenir un bon producte i uns bons clients que el fan créixer cada dia, seguia perdent diners i estava endeutat. El seu diagnòstic és que li calia un acompanyament expert i nous inversors que l'ajudessin a posar ordre a les seves operacions i les seves finances. No ho veig així, jo.
El seu cas, salvant les distàncies, em va recordar al que expliquen Daron Acemoglu i James A. Robinson al seu magnífic llibre "Why Nations Fail" sobre l'evolució de Ghana després de la seva independència del Regne Unit. El país africà va seguir el seu camí de decadència, malgrat que estava rodejat de bons assessors, com l'economista Tony Killick o el premi Nobel Sir Arthur Lewis. El problema, doncs, no era la ignorància, sinó els incentius que tenia el president del govern, Kwame Nkrumah, més lligats a crear una indústria estatal pensada per a comprar suport polític i així sostenir el seu règim, que no pas per a fer prosperar els seus conciutadans.
Ens agrada repetir que ens hem de rodejar d'un bon equip, que ens permeti decidir amb millor informació, però després ens sorprenem quan no obtenim els resultats desitjats. La resposta seria simple (que no fàcil): rodejar-te de gent bona és una condició necessària, però no suficient.
L'èxit d'una empresa recau, no només en el coneixement, sinó també en la presa de decisions; i sobre aquestes influeixen factors que no parlen de coneixements, sinó d'incentius. Un empresari que es mou només per ego tindrà molt difícil delegar, pel simple fet que voldrà estar present en tot allò que es fa; igual que un empresari que no té vida fora de l'empresa acabarà convertint-se en addicte a la feina, perquè no sabrà fer una altra cosa. Pensa-ho: què movia les darreres decisions que has pres?
El meme que encapçala aquest article n'és un exemple. Mostra com moltes startups estan més centrades en millorar el seu producte que en fer que el negoci esdevingui rendible, i això les fa més dèbils, malgrat estiguin premiant el seu ego amb nous inversors i influència a les xarxes socials. M'agrada utilitzar aquest meme amb empresaris que estan en moments decisius de la seva història, perquè els ajuda a redefinir els seus incentius i prendre decisions alineades amb aquests, de manera que assoleixin els seus objectius.
Per això, abans de prendre cap decisió estratègica, fes-te dues preguntes:
- Quin és l'incentiu que mou les meves decisions?
- Està aquest incentiu alineat amb el meu objectiu?
© Oriol López Villena 2022