L'obligació de presentar comptes anuals en el cas de les pimes
Ja fa anys que es discuteix a la Unió Europea la conveniència o no d'harmonitzar els paràmetres sobre els que es valora si una empresa és petita, mitjana o gran, a fi i efecte d'eliminar burocràcia i obligacions d'informació a les més petites.
Una de les mesures sembla que seria la possibilitat d'eximir de l'obligació de presentar comptes anuals a les microempreses, tal i com expresa una proposta presentada al Parlament Europeu que deixa en mans dels estats membres la possibilitat d'eximir de l'obligació d'elaborar comptes anuals a les microempreses. Cada estat membre ha de decidir sobre si s'aplica l'exempció o no, a les empreses que ocmpleixin aquests requisits:
Aquesta exempció no deixaria d'obligar a les microempreses a portar una comptabilitat, però deixarien de ser públics i exigibles els comptes anuals de les mateixes, amb el conseqüent estalvi que suposaria per les mateixes que gasten de mitjana uns 1.100 euros per aquest motiu.
Molts banquers i professionals s'han posat les mans al cap per la conseqüent manca d'informació financera a la que podran accedir, però no amaguen aquestes queixes uns interessos corporativistes que van més enllà del servei als seus clients?
Si pensem en l'empresari i no en nosaltres, no és bo que aquest s'estalviï uns diners en confeccionar uns estats financers que, excepte pel que fa a la memòria, ja estan inclosos dins de l'Impsot sobre Societats?
Alguns enumeren els riscos però no els avantatges i m'agradaria puntualitzar-los un per un:
No tindrem informació financera sobre la marxa del negoci
Aquesta informació ha de ser voluntària per part de l'empresari, que ha d'entendre que la necessita per fer front als reptes del seu negoci, i és feina dels comptables el donar valor a aquesta informació.
No poder presentar comptes anuals fiables a les entitats de crèdit
Als meus clients, els bancs li demanen els Comptes Anuals quan podrien obtenir-los amb segell del Registre Mercantil per un bax preu. En canvi, es creuen els Comtpes Anuals que aporten els clients, que són meres còpies dels originals dipositats. Però és que a més, els bancs demanen l'Impost sobre Societats presentat, a on s'incorpora cada cop més, pràcticament la mateixa informació continguda als Comptes Anuals (Balanç de Situació, Compte de Resultats, Estat de Canvis en el Patrimoni Net (ECPN) i operacions vinculades).
Manca de transparència i augment de la manipulació
Em nego a creure que els ciutadans són delinqüents per naturalesa i, a més, les empreses seguiran donant comptes a hisenda, tal i com ja he comentat.
Desconeixement de dades transcendentals per al negoci i la seva supervivència
Ja ho discutíem en el primer punt. No és la llei la que ha de donar valor a la feina del comptable, sinó nosaltres mateixos, amb els serveis que oferim a l'empresari.
Sota el meu punt de vista, es tractaria d'una gran notícia que les micro-empreses no estiguessin obligades a la presentació de Comptes Anuals, ja que estalviaria molts diners, sense perdre la transparència davant l'administració ni davant els bancs, que sembla que són els dos actors més reacis, juntament amb comptables, assessors fiscals i auditors, per motius diferents.
© Oriol López Villena 2011
Una de les mesures sembla que seria la possibilitat d'eximir de l'obligació de presentar comptes anuals a les microempreses, tal i com expresa una proposta presentada al Parlament Europeu que deixa en mans dels estats membres la possibilitat d'eximir de l'obligació d'elaborar comptes anuals a les microempreses. Cada estat membre ha de decidir sobre si s'aplica l'exempció o no, a les empreses que ocmpleixin aquests requisits:
- Un Actiu total inferior a 500.000 €.
- Una xifra neta de negocis inferior a 1.000.000 €.
- Una mitjana d'empleats inferior a 10.
Aquesta exempció no deixaria d'obligar a les microempreses a portar una comptabilitat, però deixarien de ser públics i exigibles els comptes anuals de les mateixes, amb el conseqüent estalvi que suposaria per les mateixes que gasten de mitjana uns 1.100 euros per aquest motiu.
Molts banquers i professionals s'han posat les mans al cap per la conseqüent manca d'informació financera a la que podran accedir, però no amaguen aquestes queixes uns interessos corporativistes que van més enllà del servei als seus clients?
Si pensem en l'empresari i no en nosaltres, no és bo que aquest s'estalviï uns diners en confeccionar uns estats financers que, excepte pel que fa a la memòria, ja estan inclosos dins de l'Impsot sobre Societats?
Alguns enumeren els riscos però no els avantatges i m'agradaria puntualitzar-los un per un:
No tindrem informació financera sobre la marxa del negoci
Aquesta informació ha de ser voluntària per part de l'empresari, que ha d'entendre que la necessita per fer front als reptes del seu negoci, i és feina dels comptables el donar valor a aquesta informació.
No poder presentar comptes anuals fiables a les entitats de crèdit
Als meus clients, els bancs li demanen els Comptes Anuals quan podrien obtenir-los amb segell del Registre Mercantil per un bax preu. En canvi, es creuen els Comtpes Anuals que aporten els clients, que són meres còpies dels originals dipositats. Però és que a més, els bancs demanen l'Impost sobre Societats presentat, a on s'incorpora cada cop més, pràcticament la mateixa informació continguda als Comptes Anuals (Balanç de Situació, Compte de Resultats, Estat de Canvis en el Patrimoni Net (ECPN) i operacions vinculades).
Manca de transparència i augment de la manipulació
Em nego a creure que els ciutadans són delinqüents per naturalesa i, a més, les empreses seguiran donant comptes a hisenda, tal i com ja he comentat.
Desconeixement de dades transcendentals per al negoci i la seva supervivència
Ja ho discutíem en el primer punt. No és la llei la que ha de donar valor a la feina del comptable, sinó nosaltres mateixos, amb els serveis que oferim a l'empresari.
Sota el meu punt de vista, es tractaria d'una gran notícia que les micro-empreses no estiguessin obligades a la presentació de Comptes Anuals, ja que estalviaria molts diners, sense perdre la transparència davant l'administració ni davant els bancs, que sembla que són els dos actors més reacis, juntament amb comptables, assessors fiscals i auditors, per motius diferents.
© Oriol López Villena 2011