Mantenir la salut de l’empresa amb el balanç de situació
És habitual que els empresaris més aplicats comprovin el compte de resultats de l’empresa, però ho és menys que parin atenció al balanç de situació. I això, en paraules mèdiques, és deixar de banda la salut general del pacient per centrar-se en posar-se en forma.
L’altre dia pensava en un amic -anomenem-lo Ramon- que va venir-me a veure fa uns anys per mirar de resoldre els problemes econòmics pels que passava la seva empresa al principi de la crisi financera i al preguntar-li alguns aspectes de la seva activitat vaig arribar al control comptable i vaig adonar-me que un agreujant del problema que patia era la completa ignorància del seu balanç de situació, ja que en tot moment va parlar-me de resultats, facturació, despeses i d’altres epígrafs del compte de pèrdues i guanys.
Uns anys abans, en Ramon havia decidit endeutar-se en una gran quantitat de diners per a ampliar la seva activitat de manera exponencial, però la recessió va deixar els seus plans en suspens. Amb tota la determinació de la que era capaç va decidir estudiar el compte de resultats, fer un pla de negoci improvisat en base a rendibilitat d’algunes de les seves activitats, però en cap moment no va parar-se a mirar el seu balanç de situació i de la seva importància.
Ja va dir Ludwig Von Mises que la comptabilitat de partida doble és el millor invent de la humanitat, i no s’equivocava, ja que quelcom tan senzill com que un ingrés comporta un dret i una despesa una obligació, hauria de portar a qualsevol empresari a mirar més detingudament la contrapartida de les seves operacions econòmiques i financeres.
Un balanç de situació és un termòmetre que ens mostra la salut general d’un negoci a un moment determinat. Pots mirar la solvència d’aquest negoci simplement comprovant el rati de d’actiu corrent (aquell que convertiràs en diners a curt termini) sobre passiu corrent (aquell que hauràs de pagar a curt termini). Si aquest rati és inferior a 1, el negoci està literalment en fallida i, en una situació d’aquest tipus podràs re-negociar algun deute i mirar d’avançar alguns cobraments i això et permetria recuperar-te, però si baixessis en excés per sota d’aquest nivell (posem a 0,8) ja podríem dir que vas de camí a la insolvència, malgrat que el teu negoci pugui ser rendible, ja que el benefici i la tresoreria no sempre coincideixen. De fet, no coincideixen pràcticament mai, i quedar-te sense tresoreria pot portar-te a un tancament no desitjat i no esperable si no mires el balanç.
L’empresa del Ramon tenia un problema greu d’endeutament i això no es veia en uns resultats d’explotació que feien presagiar el contrari. El problema, però, era que l’empresa tenia més despeses i, sobretot, obligacions que no pas les d’explotació, i això l’acostava perillosament a un abisme. En Ramon va comentar-me que en uns dies aniria al banc a demanar un nou préstec i aquí vaig aconseguir aturar-lo dient-li quelcom tan conegut com que no podia endeutar-se més per a pagar pèrdues i deutes anteriors. I sembla que va causar efecte el veure el precipici al davant, ja que en Ramon va iniciar un pla de reducció dràstica de despeses i de re-negociació dels deutes que han donat una segona oportunitat a un negoci que, si hagués estat regit pel Balanç de Situació i no només pel Compte de Resultats, mai hauria passat aquest tràngol.
És habitual que alguns dels meus clients em demanin que analitzi els seus balanços, però més enllà que un professional pugui detectar problemes de solvència o tresoreria (com en aquest cas) és més important que els propietaris de les empreses tingueu la responsabilitat de conèixer i entendre el balanç de situació del vostre negoci.
© Oriol López Villena 2011
L’altre dia pensava en un amic -anomenem-lo Ramon- que va venir-me a veure fa uns anys per mirar de resoldre els problemes econòmics pels que passava la seva empresa al principi de la crisi financera i al preguntar-li alguns aspectes de la seva activitat vaig arribar al control comptable i vaig adonar-me que un agreujant del problema que patia era la completa ignorància del seu balanç de situació, ja que en tot moment va parlar-me de resultats, facturació, despeses i d’altres epígrafs del compte de pèrdues i guanys.
Uns anys abans, en Ramon havia decidit endeutar-se en una gran quantitat de diners per a ampliar la seva activitat de manera exponencial, però la recessió va deixar els seus plans en suspens. Amb tota la determinació de la que era capaç va decidir estudiar el compte de resultats, fer un pla de negoci improvisat en base a rendibilitat d’algunes de les seves activitats, però en cap moment no va parar-se a mirar el seu balanç de situació i de la seva importància.
Ja va dir Ludwig Von Mises que la comptabilitat de partida doble és el millor invent de la humanitat, i no s’equivocava, ja que quelcom tan senzill com que un ingrés comporta un dret i una despesa una obligació, hauria de portar a qualsevol empresari a mirar més detingudament la contrapartida de les seves operacions econòmiques i financeres.
Un balanç de situació és un termòmetre que ens mostra la salut general d’un negoci a un moment determinat. Pots mirar la solvència d’aquest negoci simplement comprovant el rati de d’actiu corrent (aquell que convertiràs en diners a curt termini) sobre passiu corrent (aquell que hauràs de pagar a curt termini). Si aquest rati és inferior a 1, el negoci està literalment en fallida i, en una situació d’aquest tipus podràs re-negociar algun deute i mirar d’avançar alguns cobraments i això et permetria recuperar-te, però si baixessis en excés per sota d’aquest nivell (posem a 0,8) ja podríem dir que vas de camí a la insolvència, malgrat que el teu negoci pugui ser rendible, ja que el benefici i la tresoreria no sempre coincideixen. De fet, no coincideixen pràcticament mai, i quedar-te sense tresoreria pot portar-te a un tancament no desitjat i no esperable si no mires el balanç.
L’empresa del Ramon tenia un problema greu d’endeutament i això no es veia en uns resultats d’explotació que feien presagiar el contrari. El problema, però, era que l’empresa tenia més despeses i, sobretot, obligacions que no pas les d’explotació, i això l’acostava perillosament a un abisme. En Ramon va comentar-me que en uns dies aniria al banc a demanar un nou préstec i aquí vaig aconseguir aturar-lo dient-li quelcom tan conegut com que no podia endeutar-se més per a pagar pèrdues i deutes anteriors. I sembla que va causar efecte el veure el precipici al davant, ja que en Ramon va iniciar un pla de reducció dràstica de despeses i de re-negociació dels deutes que han donat una segona oportunitat a un negoci que, si hagués estat regit pel Balanç de Situació i no només pel Compte de Resultats, mai hauria passat aquest tràngol.
És habitual que alguns dels meus clients em demanin que analitzi els seus balanços, però més enllà que un professional pugui detectar problemes de solvència o tresoreria (com en aquest cas) és més important que els propietaris de les empreses tingueu la responsabilitat de conèixer i entendre el balanç de situació del vostre negoci.
© Oriol López Villena 2011