Els impostos com a eines d'enginyeria social
Impost (segons el DIEC): Quantitat de diners exigida sense contraprestació per les administracions públiques a cada ciutadà i a cada empresa com a contribució a la despesa pública segons llurs activitats i resultats econòmics.
Impost neutre (segons Mises): Impost que permetria que el govern recaptés els fons necessaris per a la gestió dels afers públics sense que en resultessin afectades ni les relacions entre els individus ni l’estructura econòmica del país.
Un impost, per tant, és una quantitat de diners exigida al ciutadà per a finançar un determinat projecte o servei públic. O haurien de ser això, si els estats (en el seu afany per actuar de caps i no de servidors públics) no haguessin adaptat a la seva manera la definició d’impost per a adaptar-la a les seves necessitats i interessos: sobreviure i guanyar poder sobre el ciutadà. I com ho fan? Doncs utilitzant els impostos per incentivar o castigar determinades conductes dels ciutadans i les empreses a fi i efecte de transformar la societat a la seva mida. És a dir, enginyeria social.
Per exemple, a l’IRPF espanyol trobem més de 50 preceptes que premien situacions o comportaments com treballar a una determinada zona (a l’estranger, a Ceuta o a Melilla), projecte (Copa de l’Amèrica de València), ser no resident, tenir fills, comprar, reformar o vendre l’habitatge habituall, guanyar diners de l’estalvi o aportar diners a un sindicat o a un partit polític, entre d’altres. Mentrestant, la resta de comportaments queden discriminats en correpondre’s amb una situació normal i, per tant, poc destacable a nivell social.
Si ens limitem a la definició d’impost i no entrem a jutjar la conveniència social o no de determinats comportaments i decisions humanes, hauríem de concloure que tots aquests preceptes no compleixen el que seria la definició i que s’escapen del que seria fer fer pagar de manera proporcional o progressiva unes determinades rendes no operacions econòmiques.
Publicat al Liberal.cat el 4 de febrer de 2012
© Oriol López Villena 2012