És emprenedor tothom qui emprén?
Ludwig von Mises, al glossari del seu principal llibre L’Acció Humana, definia l’emprenedor de la següent manera:
“Entrepeneur (francès). Literalment, persona que emprèn. Segons el sentit habitual del terme, empresari, promotor o contractista que planifica, organitza i dirigeix la producció, és a dir, que promociona i emprèn les accions necessàries per posar en marxa una empresa, primàriament en benefici propi. En el sentit que la teoria econòmica científica dóna al terme, l’entrepeneur és l’home que actua, i que ho fa assumint la incertesa inherent a tota acció –tota acció humana es troba inscrita al si del flux del temps i, per tant, implica certs graus d’especulació orientada a anticipar esdeveniments futurs. L’entrepeneur procura actuar per produir una situació futura més favorable que la que resultaria de la seva inacció o del fet d’actuar de qualsevol manera diferent. L’entrepeneur, és a dir, l’home que actua, és l’agent en què recauen els beneficis o les pèrdues d’una acció.”
En els últims temps, sentim a polítics, opinadors i gent de lo més diversa parlar de la figura de l’emprenedor com aquell que ens traurà de la crisi, obviant que la seva definició d’emprenedor havia estat fins ara una de molt diferent a la que Mises preconitza, i que estableix clarament que l’emprenedor és aquell en qui recauen els beneficis i les pèrdues de les seves accions, assumint-ne els riscos.
Fins fa quatre dies, la terminologia políticament correcte ens aclaria que era emprenedor qualsevol, i aquí s’incloïa a molts que tenien com a únic client l’administració, malgrat que no hagués fet cap altre mèrit que estar ben relacionat amb el partit governant de torn. D’aquests en continuen i en continuaran existint. Són aquells que quan els hi preguntes pel seu negoci o per la crisi, encara tenen la barra de dir que s’ha d’ajudar als emprenedors i que és una vergonya que l’administració no ho faci. Ajudar-los, com? Tots ho sabem, amb contractes de menys de 12 mil euros, subvencions directes, indirectes, publicitat institucional de tot tipus, ... En resum, de diners extrets de les butxaques dels veritables emprenedors que assumeixen riscos i que miren de sortir-se’n. Alguns, fins i tot, malviuen, no per culpa de no rebre subvencions o ajuts a l’emprenedor, sinó perquè a més de treballar per oferir un millor producte o servei, ha de finançar a vividors i enfrontar-se a les traves burocràtiques del seu país.
Per això, la paraula emprenedor ha quedat desvirtuada en aquest país per a molta gent i trobem a empresaris que no volen que els anomenin així, quan, en realitat, ells són els veritables emprenedors de què parla la teoria econòmica. I és per això que vull dedicar-los els meus articles a ells, als emprenedors, als empresaris que volen sortir-se’n i miren de créixer en temps de crisi, sense esperar res a canvi de l’administració, excepte que surti del pas.
Publicat al Liberal.cat el dia 16 de febrer de 2012
© Oriol López Villena 2012