Quan el meu fill gran (i el teu client) es va fer petit
Fa uns dies, el meu fill petit (6) va marxar de colònies emocionat i el gran (9) s’ha quedat sol amb nosaltres. Si tens fills sabràs que el gran, en el moment en què neix un germà petit, passa a créixer de forma immediata. Arribes a casa de l’hospital i ja el veus més gran. O, millor dit, passa a ser percebut, i de vegades tractat, com si fos més gran del que és. Per això, quan es queda sol amb nosaltres durant uns dies, comencem a percebre’l de manera diferent, com el que és: un nen de 9 anys a qui tractem com a nen de 9 anys. De sobte, veus com estàs abraçant-lo més, jugant-hi més i tenint-hi més atencions de les que tenies fa uns dies. En definitiva, el teu fill gran s’ha fet petit de cop.
Quan un potencial client entra per la porta, acostumes a donar-ho tot per ell: li ofereixes cafè, lectura, posar la música que li agrada, hi negocies condicions obertament i mires d’enamorar-lo constantment (o, com a mínim, això hauries de fer). Però, què passa que passa a ser client? Segueixes enamorant-lo cada dia? Jugant amb ell? O entren en una dinàmica diferent, on la rutina i la burocràcia manen? A l’igual que el meu fill, els clients segueixen necessitant de la teva màxima atenció, malgrat que ja t’hagin contractat. És per això que recomano sovint que tractis als clients com a potencials clients, i aconseguiràs que no t’abandonin un dia per allò tan trist com la indiferència percebuda; és a dir, la percepció de que no són importants per a tu.
© Oriol López Villena 2017