I si afrontéssim els reptes com un nen a la muntanya?
La travessa de Vallter a Núria és una d’aquelles excursions que recomanaria a qualsevol a qui li agradi la muntanya.
No és una caminada complicada i, en 12 quilòmetres, pots veure paissatges tan espectaculars com la badia de Roses, les valls del Ter i el Freser, els estanys de Carançà o el Puigmal, entre d'altres. Aquest agost l’hem feta amb altres famílies de l’Ski Club Camprodon, i vem gaudir de la imprevisibilitat de les criatures en aquest tipus de reptes. Hi havia nens de diferents edats, i això feia complicat que tothom pogués seguir un mateix ritme perquè, malgrat que tots ells estan avesats a pares que fem esport sovint, no és fàcil mantenir motivat un nen de setze anys al costat d’un de sis. Sentim sovint que els nens actuen de manera diferent quan tenen altres nens al voltant i és cert. Però també és cert que no és només això el que hi influeix, i que els pares i el seu entorn més proper juguen un paper molt important amb els altres dos aspectes que hi influeixen: l'objectiu i la cultura.
Certament, qualsevol persona afronta els reptes amb més garanties d’èxit si va acompanyat i guiat. I quina millor companyia que la d’un igual i millor guia que la d’un pare.
Però el nen, a més, necessita un objectiu, un resultat motivador. Pot ser fer un cim, banyar-se en un gorg o veure animals, però és obvi que cal quelcom que el mogui.
Per últim, cal una cultura, entesa com uns valors que regeixin un comportament i que enllacin tot allò que fas i ets amb l’esforç que estàs a punt de fer. No respondrà igual un nen que habitualment va a la muntanya i veu com els seus pares mantenen hàbits saludables com anar en bicicleta o nedar, que no pas un nen que veu que se li exigeix un esforç que no percep com a natural.
La companyia, l’objectiu i la cultura formen part del leit motiv que qualsevol nen (o persona) necessita per a assolir grans reptes, i no és gaire diferent a la nostra vida i a la nostra empresa, oi?
© Oriol López Villena 2017