L’empresari proactiu i les panses per a nens
Ahir vaig presentar el meu llibre “L’empresari proactiu” al Col·legi dels Economistes i el primer que vaig fer va ser demanar-los per què havien vingut a veure una presentació d’un llibre. La resposta majoritària, vestida de paraules com curiositat i inquietud, venia a dir que precissament havien vingut perquè la mateixa no es presentava com una simple presentació d’un llibre, sinó com una conferència sobre proactivitat i, el cert, és que així va ser. Sí, el tema del llibre és la proactivitat, però l’acte d’ahir afegia valor al llibre explicant-los com aplicar la proactivitat al seu dia a dia, no li’n restava explicant el que els assistents podrien haver trobat llegint-lo simplement.
Ahir també, la meva professora d’anglès, m’explicava la història de les caixetes de panses a Anglaterra, on fa ja dècades, els productors d’aquesta fruita assecada van decidir innovar, no canviant el producte (el raïm no es pot canviar) sinó canviant-ne la forma de presentar-lo (en una capsa com un snack) i el perfil de consumidor (nens). Des de llavors, aquest snack s’ha convertit en un èxit dins les famílies angleses de classe mitjana i així s’ha aigualit la tendència cap al menjar escombraria que tenen molts nens.
La innovació no és només una qüestió de fer coses noves, sinó també d’aprendre a fer-les de manera diferent, presentar-les de noves maneres o, fins i tot, de buscar nous mercats. Per això, quan parlo de proactivitat, una de les regles bàsiques que qualsevol empresari hauria de seguir, és innovar en els seus productes o serveis com a mínim trimestralment.
© Oriol López Villena 2017