La clau no està en el talent, sinó en l’esforç per a aprofitar-lo

La clau no està en el talent, sinó en l’esforç per a aprofitar-lo

Dissabte passat feia el seu primer concert col·lectiu de violí i avui ha fet el seu primer cim de més de 2000 metres, i, en ambdós casos, la voluntarietat ha estat un factor clau de l’èxit.


En el cas del violí, malgrat que a casa ningú no toca cap instrument, vem saber des del principi que la música era una de les seves passions. El Llorenç, com gairebé tots els nens de la seva edat, no és allò que en diríem perseverant i això ens feia patir a l’hora de concentrar-se amb la posició del cos i del violí, les notes, l’assaig (a l’hora de l'esbarjo) i la pressió social en favor d’altres activitats. Tot i això, la seva passió ha permès que sigui capaç de superar aquests moments de repetició d’una nota per a arribar al resultat final que tot músic desitja: el concert.

Avui la idea no era pujar a Bastiments, de 2883 metres, i que corona un circ rodejat de cims de més de 2700 metres a la comarca del Ripollès del pirineu català. La idea inicial era pujar al Coll de la Marrana, un coll situat al peu de Bastiments, amb una magnífica vista i una gran prova de força per a mesurar si en els propers mesos seria capaç de pujar a més amunt. La resposta ha estat rotunda: ha estat tota la pujada dient que ell pujaria a Bastiments i, arribats al coll, només li ha calgut la meva mirada còmplice per a saber que avui hi arribaria si ell ho volia. L’esforç i la perseverança que calen per a pujar qualsevol cim d’aquestes característiques només són possibles amb un alt grau de motivació per part del nen i, sabent que jo l’hagués felicitat igual si en aquell moment diu que prefereix tornar, ha tirat amunt i ha arribat on volia, només perquè ningú no l’ha obligat a res més que a mantenir-se ferm amb la seva decisió, fins a gaudir del final més emocionant que pot tenir un excursionista: una mirada al front per a contemplar el paisatge i una mirada a baix per a agraïr l’esforç.

Quan un empresari em diu que no té fusta d’empresari o que no sap vendre, sempre li responc el mateix: l’empresari es fa sempre aprofitant la fusta de què disposes. Per tant, la clau no està en si tens o no un determinat talent per a fer una cosa: sinó en si estàs disposat a fer el que cal per a aprofitar els que tens, malgrat que requereixin esforç i perseverança. I, tot això, amb l’objectiu d’assolir l’èxit, definit de la manera com tu el vegis: més diners, més temps, més satisfacció, més llibertat…

© Oriol López Villena 2017

T’interessa?

Oriol López Villena

L’Oriol López Villena assessora els empresaris per a desenvolupar estratègies de creixement pels seus negocis i convertir-se en socis estratègics dels seus clients, afegint, venent i entregant més valor, de manera que esdevinguin clients de per vida.

Subscriu-te al butlletí