Els meus fills em demanen sovint com és que no hi ha col·leccions de cromos d’esquiadors i jo sempre els repsonc que només es fan col·leccions amb molts clients potencials.

Tot i així, els meus fills sempre em diuen que, si n’existís una, segur que la faríem i jo sempre els responc que sí, que si els hi agrada l’esquí, i tant que faríem la col·lecció. Ells no ho saben, però estan descobrint que part del món es mou per volum, i no per qualitat.

La revista Fosbury és d’aquells premis que la vida et dóna quan creus que ja ho sabies tot. Es tracta d’una revista d’esports que va néixer a internet fa tres anys i que ara fa uns mesos apareixia per primer cop en paper, amb l’ànim de publicar-se trimestralment i esdevenir un referent dels “altres esports”. En un país com el nostre, on el futbol s’ha menjat tot l’espai de la resta d’esports i, perquè no dir-ho, de la resta de l’actualitat, és agradable que algú aposti per trencar certs tòpics i vulgui crear el que és un producte brillant, en contingut i en disseny.

Com a empresaris, a més, ens permet aprendre que no hi ha un únic model viable d’empresa, sinó que cal pensar en el client i no en què fa la resta a l’hora de dissenyar-lo. Concretament, hi ha tres aspectes que el fan un cas a comentar:

1. Es tracta d‘una revista que, al contrari del que molts defensen, fuig de l’especialització i abraça la generalitat de tractar molts esports. Davant de l’”especialitzat o mor”, Fosbury promou l’amor a l’esport, en general.


2. Ha apostat per un públic reduït, però que vol formar part d’una comunitat que va més enllà del producte. Un públic que busqui aprendre, conèixer i sentir-se part d’un món que creu que l’esport és quelcom més que un espectacle.


3. Ha posat un preu prou elevat al producte, que permeti mantenir-ne la qualitat i fidelitzar encara més el lector. De fet, si mires les ofertes de subscripció, te n’adones que en la seva opció més cara, acabes pagant més diners dels que pagaries comprant la revista directament, a canvi de jugar un paper més actiu a la comunitat, gunayant-hi tots.



 
4.  

Aquests tres aspectes, com en el seu moment l’atleta que dóna nom a la revista, ajuden a revolucionar no només el món de la premsa esportiva, sinó també el mantra empresarial segons el qual cal especialitzar-se, tenir molts clients i apostar pel low cost com a model empresarial d’èxit.

© Oriol López Villena 2017

T’interessa?

• I si afrontéssim els reptes com un nen a la muntanya?
• La Rambla, avui, s’aixeca davant del món
• La màgia de la flexibilitat i com treure profit d’una empresa híbrida