L'altre dia, remirant Seinfeld, vaig topar amb un episodi on l'humorista és acompanyat durant tot un bolo per la Katie, una ajudant que li administra tot el viatge. La Katie només fa que fer-li preguntes sobre les preferències d'en Seinfeld, que acaba cremat per la insistència i la poca capacitat de decisió que demostra la seva ajudant. Finalment, el seu vol s'endarrereix i mantenen aquesta conversa, amb en Jerry ja enervat per la situació::

• Jerry: He d'arribar a casa aquesta nit. Na Bridgette m'esperarà al Club Diplomat. Lloga un cotxe.
• Katie: Mitjà, de luxe o esportiu, què prefereixes?
• Jerry: No en tinc cap de preferència, d'acord?! Simplement, pren una decisió tu sola! Deixa de molestar-me amb cada petit detall, si us plau!
• Katie: D'acord, tu ets la celebritat.

De camí a casa amb el cotxe llogat, en Jerry dorm i la Katie condueix. Quan es desperta, sorgeix aquesta conversa:

• Jerry: On som?
• Katie: No n'estic segura.
• Jerry: Però estem a la carretera, oi?
• Katie: Ui, hem deixat enrera la carretera fa mitja hora.
• Jerry: Com? I per què no m'has despertat?
• Katie: M'has dit que no et destorbés amb petits detalls.
• Jerry: Abandonar la carretera és un gran detall!
• Katie: D'acord, ara ja ho sé. He de seguir endavant o girar cua, què prefereixes?

Em va recordar al Missatge a Garcia, un article d'Elbert Green Hubbard que un client meu entregava als seus empleats quan entraven a treballar a l'empresa, i que aclaria el que esperava d'ells. L'article, escrit fa més de cent anys, parlava del qui ell entenia com l'heroi de la Guerra de la Independència de Cuba, un home anomenat Rowan, que va ser l'encarregat d'enviar-li una carta al General Garcia. Li ho van encarregar amb una simple frase: "porta-li aquest missatge al General Garcia." I en Rowan, agafant el missatge, i sense preguntar aspectes com on el trobaria i com hi arribaria, entre d'altres que se m'acudeixen, va complir el seu propòsit.

Com a empresaris, tots volem en Rowan al nostre equip, oi?

Compromís millor que compliment

Però no es tracta de queixar-nos del fet que els nostres treballadors ens ho demanen tot i no prenen decisions, per petites que siguin. Això seria una excusa que no dependria de nosaltres. La pregunta correcta és: què podem fer nosaltres per a que els Rowan de les nostres empreses es comportin com el de la Guerra de Cuba i no com la Katie de Seinfeld?

Hi ha dues grans coses que pots fer. La primera és dins teu, i la segona dins l'empresa.

Respecte a tu, cal que tinguis clar que:

1. L'error forma part del joc. Ja sé que ningú millor que no tu farà aquesta tasca, però també tu t'has equivocat en el passat, oi? El cap de producció d'una empresa industrial em deia fa unes setmanes que el seu predecessor els deixava espabilar-se i acceptava l'error, tot responsabilitzant-se davant de la direcció.
2. Delegar no és traspassar un problema, sinó acompanyar en la solució. La feina és del qui la rep, i això no ha de canviar mai. Tot i així, la teva figura ha de ser la d'acompanyant i mentor. Has de guiar la persona en la solució i, com feia mon pare a l'empresa familiar, exigir tres propers passos a cada pregunta que entrava al seu despatx.
3. No tothom és en Rowan, però la teva empresa ha de fer florir els que sí que ho són. Al contrari del que molts diuen, com a empresari no pots motivar, però sí desmotivar. Això vol dir que has de crear un entorn on els Rowan floreixin, sense limitar-los. Si crees un espai de treball pensat per a aquells que no estan motivats i els has de controlar massa de prop, els Rowan marxaran i les Katie es quedaran.

En quant als factors que influeixen dins l'empresa, els resumiré amb el meu Principi PAAR de les relacions laborals, que explico en detall al meu llibre "Creix i Prospera", i que podríem resumir amb el procés visual següent:

Com pots veure, la diferència entre el compliment (Katie) i el compromís (Rowan) descansa en una relació simètrica per part d'empresari i treballadors: per part de l'empresa, un camí a seguir i prou autonomia per a recorre'l sol; i per part del treballador, no perdre el camí, i ser responsable de les tries fetes. Si, com passa a moltes empreses, només dius què cal fer i el treballador ho fa, tindràs compliment, però no compromís.

Si vols que parlem sobre com aconseguir que el teu equip es comprometi i, per tant, prengui decisions que et facin guanyar temps i tranquil·litat per a fer d'empresari i centrar-te en el creixement de la teva empresa, agenda una trucada amb mi, i en parlem.

Espero que trobis molts Rowan a la teva vida!

© Oriol López Villena 2021

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència