Com en tot a la vida, les paradoxes també es donen a les empreses i, com no, als despatxos professionals. I l'àrea de màrqueting no n'és una excepció.

Per exemple, malgrat que tots els professionals admeten que la majoria dels seus clients venen del boca-orella, aquesta no és l'estratègia on s'hi inverteixen els recursos, sinó que la majoria dedica la gran part dels seus esforços a d'altres estratègies de màrqueting amb menys retorn de la inversió, com les xarxes socials o la publicitat als mitjans, entre d'altres. No nego que les xarxes socials siguin una bona via d'entrada per a molts empresaris, i per això hi sóc present activament, però no és la principal i, molt menys, l'única estratègia que pot seguir un professional per a aconseguir clients. El boca-orella, o les referències, és una autopista comparada amb les altres vies de màrqueting per a professionals i per això sempre recomano dedicar-hi els esforços proporcionalment al retorn que ofereixin.

El problema és que el boca-orella s'entén al món empresarial com una eina pasiva, on el professional espera que els seus clients el recomanin a d'altres potencials clients sense fer res més per a incentivar-ho que tenir un bon servei, i això fa que el fluxe de recomanacions sigui molt més petit del que podria ser, ja que només et recomonaran si es dóna l'ocasió.

Aprofitar el gran poder de les referències és vital si vols aconseguir resultats a curt temini, però és molt més còmode escriure aquest article al blog o piular un consell a través del twitter que no pas demanar-li a un client content que ens recomani, oi?

Pensa-ho bé: si un nen és capaç d'esperar dues hores al carrer en ple hivern per a donar-li la carta al carter reial, tu no et veus capaç de fer 10 trucades demanant referències?

© Oriol López Villena 2015

T’interessa?

• 20 minuts
• Treballa en els hàbits, no en els objectius
• Si només aprens, vas un 75% per sota