Hi ha decisions que saps que has de prendre però que endarrereixes irracionalment. Sempre trobes un motiu per a fer-ho. Sempre trobes un argument que fa caure la pilota al camp de la indefinició. Malgrat que els transmets de moltes maneres, aquest motiu acostuma a estar basat en la condicionalitat: "I si...?"

Diríem que et trobes en un cercle tancat, en una situació on el peix es mossega la cua, i que saps que has de resoldre quan abans millor. Saps que has de sortir d'aquest bucle, trencar el cercle, obrir la boca del peix, però no saps com. O sí que ho saps, però requereix un esforç, una inversió fins i tot. Requereix que, més que sortir de l'àrea de comfort, entenguis que no existeix aquesta àrea. No estàs còmode on ets actualment, pel que no perdràs comfort, sinó certesa. Perdràs la seguretat de saber quins seran els resultats que n'obtindràs, encara que aquests no et satisfaguin. I, mentrestant, deixaràs passar l'oportunitat de saber què hi ha fora del cercle, de saber si, més enllà del comfort, t'hi espera la felicitat.

És un gran esforç, sí. I una gran inversió, sí. Però no diem constantment a la gent que ens envolta que cal no deixar passar les oportunitats i que cal trencar els cercles viciosos on estan tancats? I per què no ho fem nosaltres?

© Oriol López Villena 2015

T’interessa?

• 20 minuts
• Treballa en els hàbits, no en els objectius
• Si només aprens, vas un 75% per sota