Quan els nens pugen una muntanya no dosifiquen. Inicien l'excursió donant-ho tot, pujant i baixant pendents, avançant-se, endarrerint-se, jugant... Gaudint-ne! Sovint, els adults pujem la mateixa muntanya i ho fem pensant en el cim i en el gaudi que n'obtindrem a l'arribar i no en el camí. De fet, de vegades ens passem el camí xerrant sobre la feina o les vacances que tant desitgem que arribin. És cert que això ens evadeix de l'esforç i ens permet orientar-nos a un objectiu (el cim), però no vivim amb la mateixa intensitat el moment com si ho fan els nens. Ells perceben l'excursió com un descobriment constant (una pedra, un tronc, un forat...) i nosaltres no hi som del tot presents.

A l'empresa, sovint ens trobem amb moments en què no estem visquent cada moment. Són aquelles converses telefòniques en què aprofitem per llegir l'email; aquelles reunions amb clients en què pensem en l'informe que hem d'acabar quan marxi. No només estem sent negligents, sinó que a més estem perdent oportunitats d'ajudar encara més als nostres clients i així millorar els nostres resultats, el nostre cim.

© Oriol López Villena 2015

T’interessa?

• 20 minuts
• Treballa en els hàbits, no en els objectius
• Si només aprens, vas un 75% per sota