Deia Bastiat que el que distingia els bons dels mals economistes era que els primers només tenien en compte les conseqüències que es veien d’una decisió, mentre que els bons tenien en compte també el que no es veia. L’exemple més famós és el de la fal·làcia del vidre trencat, que encara a dia d’avui molta gent utilitza per a defensar que algunes desgràcies beneficien econòmicament a la societat.

Fa unes setmanes una assessora d’empreses a la que faig de mentor va rebre una proposta per a fer més de mil rendes de treballadors assalariats i aturats per trenta euros cadascuna. El preu, com sabrà qualsevol assessor, és molt baix i la quantitat de rendes molt elevada. El que es veu en aquest cas és clar, trenta mil euros d’ingressos que anirien bé a qualsevol professional.

Però, i el que no es veu? Aquesta assessora es dirigeix a empreses que volen un servei d’alt valor afegit, basat en la consultoria de processos i tecnològica. I és per això pel que li vaig recomanar que només ho agafés si era capaç de no desviar-se del seu objectiu, tant ella com el seu equip.

En aquest cas, com als exemples de Bastiat, el que no es veu és que degut a desviar-se del camí (treballar per clients que no són ideals fent serveis que no són els que desitgem) és possible que perdem oportunitats amb els nostres millors clients i serveis. És una conseqüència que, com que no la veurem, poca gent atén i que distingeix un bon d’un mal empresari, ja que el primer és capaç de decidir tenint en compte el que no es veu.

© Oriol López Villena 2016

T’interessa?

• 20 minuts
• Treballa en els hàbits, no en els objectius
• Si només aprens, vas un 75% per sota