Demana el que vols i et serà més fàcil assolir l’èxit
L’any 2011 vaig decidir començar a canviar profundament el meu negoci i, per a fer-ho, vaig demanar ajut ja que, sempre he pensat que el recolzament extern et permet arribar a llocs on no ho faries sol.
La família, un soci, un professional, un col·lega… Qualsevol persona que demostri un interès sincer en tu i que t’ajudi proactivament en allò que li demanis. Recordo que vaig enviar un email a tres experts mundials de diferents àmbits i tots ells van respondre’l. Eren caps de grans firmes de consultoria o informàtica i, un d’ells, autor de més de 60 llibres de gestió empresarial. En aquell moment vaig aprendre que demanar ajut sempre et posa en contacte amb gent meravellosa i, malgrat que no t’ho sembli, l’accessibilitat és més alta de la que ens pensem. Fa 30 anys això hagués estat molt difícil i, que ara sigui possible ho hem d’agraïr a les noves tecnologies que, si bé no són el motiu pel qual la gent respongui a una relació honesta, sí que són el multiplicador de la mateixa.
Fa dues setmanes vaig fer una conferència a Madrid, en el marc del congrés d’ETL Global a Espanya davant de més de 150 persones a qui vaig descobrir el meu Manifest de la Proactivitat. Al final del mateix, vaig decidir enviar-li un email al Director General de la firma a tot el món, ja que havia vingut convidat i sabia que celebrava el seu congrés mundial a l’octubre. A l’email, directament li oferia la possibilitat de fer la mateixa presentació a Berlin i per a més de mil persones. El pitjor que podia passar era que em respongués que no podia ser, pel motiu que fos, però no va ser així. A l’octubre, faré una presentació per a més de mil assessors i advocats d’arreu del món i sé que no seria possible si l’any 2011 no hagués après a posar-me en contacte amb tots aquells que poden ajudar-me, i fer-ho de manera honesta i directa. Sí, he anat perfeccionant la forma d’adreçar-m’hi, el moment i la proposta, però sempre he mantingut el principi de fer-ho, ja que sempre he pensat que les conseqüències de no fer-ho perfectament no són greus. Si no ho hagués aconseguit, no hagués perdut res d’important i ja saps que, com dic sovint “el pitjor que et pot passar és que et donin les gràcies”.
© Oriol López Villena 2017