Si no et fan millorar ni es duen a terme no són bones pràctiques
En la fusió de dues empreses es va donar un cas problemàtic amb els treballadors d’una i altra.
L’empresa absorvida tenia una cultura, uns sistemes i una estructura que permetia que l’equip acabés la seva jornada a l’hora que tocava. Mentrestant, a l'empresa compradora els treballadors feien llargues jornades que res tenien a veure amb feines puntuals i que s’havien convertit en la tònica habitual. Durant la integració dels dos equips es van produir desavinences, degudes al fet que els treballadors de l’empresa absorvent entenien que ells treballaven més que els de l’empresa absorvida, i això els feia sentir-se injustament tractats per la direcció. Va ser llavors quan la direcció va prendre la decisió de traspassar feina als treballadors de l’empresa absorvida, de manera que aquests tinguessin també una càrrega de feina elevada. Mesos després, tots els treballadors patien aquest excés de càrrega i de llargues jornades, pel que lluny d’haver resolt el problema, aquest s’havia manifestat com a estructural. El mateix passa quan certs departaments funcionen millor que d'altres o, fins i tot, dins d'un mateix departament, si els treballadors segueixen procediments propis.
Sovint recomano aprendre dels èxits passats per a replicar-los i, en el cas de tenir diferents departaments o empreses de les que aprendre, la seva implementació és molt més fàcil, perquè ja tenim part de la feina feta: ja sabem què volem fer, on volem arribar. Falta el com, ja que és molt fàcil dir que es volen compartir bones pràctiques però, a l’hora de la veritat, sovint queden relegades per la cultura empresarial més forta o menys flexible, i això no és bo per a la innovació i la millora del conjunt.
El millor és seguir un procés que permeti que la cultura empresarial sigui sempre flexible a noves idees, i això pot fer-se treballant tres àrees:
- Un objectiu concret a seguir. Per exemple, vull millorar l’experiència del client quan acaba el procés de compra.
- Una acció, que incorpori un equip que busqui idees (de dins i de fora), planifiqui el procés d’implementació i prengui decisions amb suficient autonomia. En l’exemple anterior, els directors comercials decideixen que l’equip de vendes truqui al client després de l’enviament de la mercaderia per a saber que tothom hagi arribat bé i demanar l’opinió del client i referències.
- Un sistema de control, que permeti avaluar el resultat de les idees dutes a terme i així puguem, no només implementar bones pràctiques, sinó millorar-les constantment. En l’exemple anterior, es poden controlar indicadors com l’índex de satisfacció, la velocitat d’entrega o el nombre de referències, entre d’altres.
Si ho vols, tria quin seria el teu objectiu, el més concret possible, i comparteix-lo amb mi. Podem parlar-ne i començar a millorar la teva empresa.
© Oriol López Villena 2017
Foto: Jerry Kiesewetter