Com superar la síndrome de l’startup en empreses madures
Sovint trobo empreses madures que actuen com a startups, i startups que actuen com a empreses madures.
I, si bé el segon pot ser un bon símptoma, el primer és clarament un problema per a l’empresa i per a l’empresari, ja que la fase d’startup és una fase de consolidació d’un negoci, on el creixement es basa precisament en canvis en les prioritats, la tresoreria i la gestió del temps de l’empresari; mentre que un negoci madur basa el seu creixement en unes prioritats clares, uns executius eficaços i una bona salut financera.
Un empresari al que vaig conèixer dirigia una empresa amb més de 20 anys d’història però, malgrat aquesta antiguitat, el negoci seguia patint d’aquests tres mals:
- Una mala salut financera, que impedia la correcta inversió de recursos en el creixement futur, així com l’adequada retribució de l’empresari, que seguia guanyant el mateix, tot i que l’empresa havia anat creixent en estructura i facturació.
- Una manca de temps preocupant, que feia que l’empresari estigués cremat i amb ganes de deixar-ho tot, mentre el seu negoci no acabava de donar-li aquella llibertat en la que havia somiat quan va crear-lo.
- Unes prioritats canviants, que movien el negoci en funció del que semblava que era l’última moda al sector o la darrera conferència a la que havia anat.
Aquests tres símptomes, que en una startup poden tenir un sentit, en una empresa com la seva eren desencoratjadors, ja que impedien que el negoci florís i l’empresari gaudís com hauria.
I, per què en una startup aquests símptomes poden ser normals?
- En primer lloc, una startup té una mala salut financera perquè acaba de començar i inverteix tots els seus recursos en créixer. L’apalancament és habitual en aquesta fase del negoci, i això provoca que no hi hagi diners a caixa, en expectativa d’uns resultats futurs.
- En segon lloc, una startup deixa poc temps a l’empresari perquè encara no disposa d’una estructura adaptada al creixement inicial de la mateixa. Això fa que l’empresari actuï com a home-orquestra per a suplir, entre d’altres coses, la manca de recursos que permetria la contractació de més equip.
- Per últim, les prioritats són canviants en una startup perquè és un negoci en consolidació, que encara està buscant el seu lloc en el mercat i que prova precisament tot allò que pot convertir-lo en una empresa pròspera.
Com veus, uns mateixos símptomes poden llegir-se de manera ben diferent en funció de l’antiguitat del negoci i, si bé no són problemes que calgui obviar en el cas de l’startup, hauria de ser prioritari resoldre’ls en el cas de l’empresa madura, però no consolidada.
Com fer-ho?
- Posant èmfasi en el marge brut del nostre negoci, els preus, la política de cobraments i aquelles inversions que aporten un retorn més elevat per a l’empresa. D’aquesta manera, milloraràs la salut financera de l’empresa i prepararàs el teu creixement futur.
- Convertint-te en un empresari eficaç, que dirigeix la seva agenda enlloc de deixar-se dirigir per ella. Això s’aconsegueix fent allò que et toca com a empresari i delegant o externalitzant tota la resta. Per exemple, he vist empresaris fer la seva pròpia comptabilitat. No és una bona idea, tinguis els diners que tinguis.
- Definint clarament les prioritats del negoci i el seu ordre d’entrada al circuit. Tria una prioritat, marca un objectiu i, a partir d’aquí, treballa-hi fins a assolir-lo, per a passar a la següent, sense buscar la perfecció. Només si tens clares les prioritats el teu negoci anirà de camí a l’èxit.
Dirigint el teu negoci cap a la consolidació, aconseguiràs que aquest maduri com un bon vi i no com una fruita caiguda de l’arbre. Estàs llest?
© Oriol López Villena 2017
Foto: Maja Petric