Dijous passat, esquiant a Vall de Núria, vam trobar-nos amb tots els remuntadors tancats pel vent i pel risc d’allaus, excepte el de debutants, on vam amuntegar-nos uns pocs esquiadors amb desenes d’alumnes de les escoles de la comarca, que pujaven a fer cursets. Això va ocasionar unes cues força grans, que van fer-nos plantejar de marxar. 

Ràpidament, però, una de les monitores de l’escola d’esquí de Núria va prendre la iniciativa, i va ordenar-nos als esquiadors “particulars” que saltéssim les llargues cues, informant alhora a la resta de companys, per a així garantir que nosaltres gaudíssim dels dies i ells poguessin seguir fent la seva feina, donat que érem pocs.

Em va recordar al dia que al meu fill petit (llavors amb 6 anys) li va esclatar un globus a l’hotel de Disneyland París, cridant l’atenció immediata d’una persona de la neteja, que va dur-li un de nou ràpidament.

És el que a Disney en diuen “dur les orelles de Mickey posades”, i vindria a ser que tothom a l’empresa ha d’estar atent a les necessitats dels clients, per a poder-los atendre i garantir un servei excepcional.

I això és el que vam viure a Núria, per part d’aquesta monitora.

Vam acabar esquiant força i gaudint d’un dia que, donades les circumstàncies, semblava espatllar-se no només per la manca de pistes obertes sinó per les cues que es formaven abans de la seva intervenció.

Al dia següent, durant una trucada amb una empresa a qui ajudo a afegir més valor als seus clients vaig fer-li una pregunta que va monopolitzar la conversa posterior:

Com t’assegures que el teu equip dugui les orelles de Mickey posades constantment?

© Oriol López 2026

T’interessa?

• Nedes a la peixera o al mar?
• Si no és rendible no és creixement
• El millor regal per a la teva empresa