No esperis que estiguin a punt
Dona joc a qui s’ofereix, encara que no estigui llest.
Una de les coses que més m'agraden del Barça actual és que tothom s'ofereix. Veus un partit, i tens la sensació que tots i cadascun dels jugadors està demanant la pilota en tot moment, fins i tot el porter. Això ho fa atractiu a l'espectador però, sobretot, ho fa altament eficaç per a l'equip, perquè:
- resolem moltes passades al primer toc, permetent un joc ràpid i efectiu;
- a més, quan tenim la pilota, tenir opcions diverses de passada, ens dona flexibilitat i capacitat d'adaptació a rivals i resultats diversos; i
- per últim, aquesta versatilitat, afavoreix el creixement professional dels jugadors, perquè els permet arriscar en un entorn que, no només ho permet, sinó que ho fomenta.
Aquest oferiment constant dels jugadors sense pilota, però, no és casualitat, i ha estat la conseqüència d'acceptar el risc de jugar amb gent jove, mentre els hi despertes l'ambició per a fer-ho bé.
Fa uns dies, en una reunió amb l'equip directiu d'una empresa de serveis, vaig preguntar-los quina experiència tenien ells mateixos i els seus equips per a fer la feina que feien. Vaig dir-los que es puntuessin de 1 a 5 (sent 1, gairebé cap experiència; i 5 molta experiència). Van respondre'm amb un 4, és a dir que els seus equips i ells mateixos fan feines per a les quals estan altament preparats. "Males notícies", els hi vaig respondre.
Estaven molt segurs però, alhora, estaven asfixiant la innovació, la creativitat i la presa de petits riscos, pel que potser no estaven aprofitant moltes de les oportunitats que se'ls hi presentaven, per por a fallar.
La resposta no es va fer esperar, i bàsicament es resumia en un "no estan implicats", quan parlaven de les persones a qui tenien a càrrec. Però, quan vaig parlar amb aquestes, em deien que els directius no els hi donaven oportunitats.
A qualsevol organització, tan important és donar joc, com oferir-se. I, per això, com a empresari, has d'estar atent als senyals que mostren que no estàs donant prou joc. Aquests senyals, succeeixen en àmbits diversos, però aquests són els més comuns:
- El treballador que demana constantment "què faig ara?" i espera noves responsabilitats i aprenentatges.
- El fill que vol prendre decisions sobre l'empresa familiar, i a qui el pare hauria de donar àmbits (i pressupost) on ser autònom.
- El client que demana més servei, perquè el proveïdor no té una oferta prou innovadora.
En aquestes situacions, i en d'altres de similars, has de posar les eines i l'actitud necessària per a que els altres segueixin oferint-se proactivament, que és el millor que li pot passar a una empresa que vol créixer, prosperar i deixar un llegat.
El teu 1%
El creixement proactiu es basa en aprofitar les bones oportunitats, acceptant el risc de fer-ho sense tenir tota la informació disponible, ni tota la preparació que ens cal.
© Oriol López 2025