L’empresa com a inversió
La rendibilitat és condició necessària per a l’empresa, i per a la família que sustenta.
Un cop, un empresari em va comentar que treia un 5-6 per cent de rendibilitat anual de l'empresa que havia fundat el seu pare, entre el seu sou i els dividends que retirava. Feia 10 anys que es mantenia en les mateixes xifres, i ell seguia posant-hi hores i hores, que no veia recompensades econòmicament, com hagués estat desitjable.
Li vaig dir que per a aconseguir aquella rendibilitat no calia tenir una empresa, i que podia perfectament vendre el negoci i invertir-ne allò obtingut en actius financers o immobles.
Es va quedar estranyat.
Tan sorprès com un altre empresari que dirigia una empresa amb una rendibilitat per a la família de més d'un 30%, i que derivava recursos empresarials a inversions immobiliàries amb rendibilitats del 6-8 per cent, deixant que l'empresa anés perdent pistonada al mercat, i no ampliant operacions i expandint-se nacionalment i internacional, com podria haver fet. Fins i tot es plantejaven vendre-la per a tenir més recursos per a aquest tipus d'inversions.
"Estàs dedicant els diners d'un negoci que et dona el 30% a inversions sis vegades menys rendibles, quan podries fer créixer el negoci, o obrir noves oportunitats (fins i tot fora de l'empresa) que et donessin retorns molt més elevats, i controlats per tu."
Diuen que les empreses familiars no superen la tercera generació, i en gran mesura és cert, però també ho és que moltes famílies empresàries perden el seu propòsit: esdevenir els fonaments de la riquesa, les aspiracions i l'estil de vida de la família.
Les famílies empresàries tenen interessos que van més enllà del lligam sanguini, i que abracen des de l'auto-ocupació amb que va començar l'aventura empresarial, fins a les conegudes com a "family offices", que miren de gestionar i fer créixer el patrimoni familiar, inclòs l'empresarial.
Aquests diferents estadis, però, no estan exempts de risc, i s'han de tractar com el que són: una inversió. Tant present, per això cal que siguin rendibles; com futura, a través d'una font d'oportunitats per a les pròximes generacions.
Per exemple, en el primer cas, l'empresari té un lloc de treball, al que hi dedica moltes hores i n'extreu un retorn molt baix, pel risc i l'esforç que suposa. Per això, davant d'una situació en què el creixement està estancat en una xifra molt baixa, cal revisar el model de negoci, o bé capitalitzar allò creat i destinar els recursos obtinguts a d'altres inversions. El risc, en aquest cas, és de treballar per a no res.
En canvi, en el segon cas, tenim una empresa molt rendible a la que no s'hi dediquen els recursos suficients, ja no només per a fer-la créixer, sinó també per a mantenir-la competitiva. Són famílies que semblen haver oblidat quina és la màquina que alimenta la resta del seu patrimoni, i que aporta un retorn més elevat. En aquests casos, cal buscar dins i fora de la família un nou lideratge que es dediqui a fer créixer la seva principal font de diners, així com permetre nous projectes que engresquin a les noves generacions en projectes d'alt rendiment i futur.
En ambdós casos, però, el malentès parteix de considerar l'empresa com un tot: propietat, lloc de treball i família, quan es tracta de tres sistemes diferents amb dinàmiques diferents, que les porten a funcionar com a engranatges d'una màquina que ha d'aportar la riquesa necessària per a les aspiracions familiars.
El teu 1%
Tractar la teva empresa com una inversió és saber la rendibilitat total que t'aporta, per a fer-la créixer sistemàticament, així com entendre que, abans que una empresa familiar sou una família empresària, que ha de mirar per la seva inversió principal: l'empresa.
© Oriol López 2024