Ahir vaig assistir a la tertúlia econòmica de l'Ateneu Barcelonès, i el convidat, en Josep Pont  Vidal, Catedràtic de Sociologia i Ciència Política a la Universidade Federal do Pará, ens va parlar del Pla estratègic de l’Amazonià i la seva governança, que ell dirigeix per a l'estat de Pará, al Brasil.

Més enllà del tema, prou important com per a fer-ne un tractat de planificació política i territorial, el senyor Pont ens va parlar del mètode que ell segueix, que no és altra que la teoria dels sistemes, que va popularitzar, entre d'altres, Donella Meadows, una científica ambiental americana, coneguda pels seus magnífics The Limits to Growth i Thinking in Systems, on ens parla de com treballar les relacions humanes, polítiques, econòmiques, ecològiques, entre d'altres, des de l'òptica dels sistemes complexos, i la premissa de que el món no és lineal, sinó holístic.

Elaborar un pla estratègic en un país com el Brasil, on la inestabilitat i la diversitat són la regla, i no l'excepció, és realment difícil, i per això en Josep Pont ens va explicar com ha aconseguit tirar endavant aquest projecte, i com ara és l'hora dels agents de tota mena (tribus, governs, empreses, moviments socials...) es prenguin seriosament l'esdevenidor d'una zona tant delicada, i important pel món sencer, com l'Amazònia. 

Tres van ser els aprenentatges que vaig extreure'n de la teoria dels sistemes aplicada a la planificació estratègica:

• En primer lloc, la solució al repte de l'Amazònia no sortirà de la política, ni de l'ecologia, ni tampoc de la cultura o l'economia. La solució rau en entendre que cada àrea, cada territori i cada bàndol són sistemes amb la seva pròpia complexitat. La gràcia d'un procés estratègic és entendre la complexitat de tots ells i fer que s'adaptin uns als altres, buscant l'harmonia, i no el conflicte.
• En segon lloc, els temes s'han de tractar amb un equip multi-disciplinar, entenent que totes les situacions i decisions tenen efectes arreu. Per exemple, resoldre el problema econòmic que comporta el canvi climàtic o la manca d'oportunitats laborals o la dependència del capital estranger, no necessita d'economistes, només, sinó que s'ha de treballar des d'àmbits diversos.
• Per últim, ha d'existir un compromís previ per part de tothom de que el resultat obtingut s'implementarà o, com a mínim, es lluitarà per a fer-ho. I això, en un país amb bàndols i partits tan enfrontats, és cabdal incorporar tothom al debat, per a que tothom se'l faci seu. Des dels militars als moviments socials, tots ells han de veure aquest pla com a propi.

Tinc un client, una empresa familiar de tercera generació, que té com a accionistes les dues més grans i treballant les dues més joves, amb totes les ramificacions familiars a dins i fora de l'empresa que això comporta, i tota la complexitat i conflictes que ocasiona. Estaven en procés de redacció d'un protocol familiar però, com em va manifestar l'advocat, abans els hi calia feina estratègica, perquè els conflictes eren constants.

J. L. Ward, acadèmic expert en empreses familiars, ja va parlar l'any 1987 de l'existència de diferents sistemes dins l'empresa. Aquests sistemes (família, empresa i propietat) han de reconèixer-se mútuament, i treballar conjuntament per a l'assoliment d'uns objectius acordats prèviament dins dels sistemes i en conjunt. Et sona?

Entendre el funcionament dels sistemes empresarials em va ajudar a definir una estratègia de creixement per al meu client, però, sobretot, em va permetre crear un procés que els ajudés a prendre decisions i dirigir el negoci i la família acceptant la complexitat i buscant l'harmonia.

La tertúlia d'ahir em va servir per comprovar que la teoria de sistemes de Donella Meadows i la de J. L. Ward no són tan diferents, i que totes dues entenen que:

• Cada sistema té els seus propis recursos i objectius, però per a treballar junts, han de posar-se d'acord en com els distribueixen i què persegueixen.
• Comptar amb professionals i treballadors d'àmbits diferents pot ajudar els diferents sistemes a entendre que les seves decisions afecten a la resta.
• Per últim, a una empresa amb tres generacions compartint espai i projecte, cal que totes tres s'hi comprometin i acceptin el paper que els hi correspon.

El teu 1%

Dibuixa un diagrama de Venn amb tres cercles, i anota-hi les paraules "Propietat, Família i Empresa." Ara, situa el nom de les persones clau de la família i l'empresa dins de les diferents espais, per veure quin serà el paper de cadascú, tant ara com en el futur.

© Oriol López 2024

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència