L'any 1971 el grup britànic Led Zeppelin presentava Stairway to Heaven, una cançó que va esdevenir un himne i que, a dia d'avui, encara entusiasma a milions de persones d'arreu del món. La cançó tracta d'una dona que pensa que tot està en venda i vol guanyar-se el Cel pagant, però no és d'això del que vull parlar-te avui, sinó de dos versos que sonen cap al final i que diuen així:

"Yes, there are two paths you can go by, but in the long run

there's still time to change the road you're on."

Aquests dos versos podrien traduir-se com:

"Sí, hi ha dos camins que pots seguir, però a la llarga

sempre ets a temps de canviar de camí."

Sempre que escolto aquests versos, em venen al cap els costos enfonsats dels que ja vam parlar-ne a Metadata, i que fan que la gent tendeixi a mostrar més interès més un cop s'ha fet una inversió en diners, esforç o temps, encara que això suposi una pèrdua. A nivell empresarial, això podria ser el cas del software que no funciona però pel qual vam pagar milers d'euros i que, ara, passat el temps, ens sembla una pèrdua de diners canviar-lo per un de nou, malgrat que, en realitat, ens suposi un esforç econòmic i material més gran mantenir-lo que la inversió que suposaria canviar-lo, amb els resultats que n'obtindríem. O aquell treballador que vam contractar pensant que seria un crac i a qui vam decidir pagar-li un sou per sobre de la resta de l'equip, però que a dia d'avui segueix sense donar el resultat esperat. La indemnització a pagar se'ns fa molt coll amunt, però no mirem mai en els diners i els maldecaps que ens dona mantenir-lo en plantilla. 

Per exemple, Basecamp, una eina de gestió de projectes i col·laboració en línia, sota la direcció de Jason Fried, va canviar el seu model de negoci a mig camí perquè va adonar-se que el pagament per usuari, tan popular al món del SaaS provocava problemes d'escalabilitat i dependència excessiva en empreses molt grans, que acabaven pressionant per a personalitzar el seu producte, a costa de la innovació i posant en perill el propi futur de l'empresa. Jason Fried va promoure llavors un canvi que semblava impossible: establir un preu únic de 999 dòlars a l'any, sense límit d'usuaris. El moviment era arriscat i, a simple vista, provocava una caiguda dels ingressos derivats d'aquells clients grans que tenien molts usuaris. El resultat, però, és que el producte va seguir evolucionant i va aconseguir un creixement orgànic i sòlid que manté a dia d'avui. Així, Basecamp va reafirmar el seu compromís amb la visió original del producte, servint com un exemple d'integritat i innovació en el model de negoci dins de l'espai de software com a servei (SaaS).

Segur que trobaràs molts exemples com aquests a la teva empresa però, com passa sovint en aquests casos, els detectes quan ja és massa tard, i llavors has d'acceptar les "pèrdues" o seguir endavant mirant de "millorar-ne" els efectes. Basecamp va optar per la primera, acceptant la caiguda de la facturació inicial, i abraçant un nou model de negoci que l'ha dut on és.

I tu, quin canvi hauries de fer, però creus que ja és massa tard?

© Oriol López 2024

T’interessa?

• Mitja part
• Els teus 20 dòlars
• La fórmula de la riquesa empresarial