No et deixis endur pel que diuen, i arriba a les teves pròpies conclusions.

Aquest és un dels millors consells empresarials que he sentit mai, i el vaig sentir fa deu anys de Stan Lee, autor d'Spider Man, entre d'altres, en un vídeo on parla de quan algú t'envia a fer-te fotre i tu t'ho prens com una maledicció, enlloc de considerar-ho una benedicció.

Tothom parla de recessió ara, igual com ho feien durant la pandèmia. El cert, però, és que la pandèmia va venir seguida d'un període de bonança per a gran part dels sectors econòmics, malgrat que els mitjans i governs seguien parlant-nos de crisi, per a justificar decisions que s'han demostrat inútils, en el millor dels casos. De fet, fa dos anys el xoc logístic havia d'acabar (suposadament) amb el comerç electrònic i les cadenes de subministrament; fa només un any tot apuntava a que Europa no disposaria de gas i passaria un hivern cru (algú recorda els vídeos de propaganda russa sobre una llar alemanya celebrant el Nadal sense calefacció?), i no fa ni sis mesos que la inflació es disparava i tothom parlava de la possibilitat real d'hiperinflació o de deflació. No nego la problemàtica econòmica i, de fet, totes aquestes situacions, unides a una transició energètica urgent i l'elevadíssim deute públic al que els diferents governs ens han dut, pot dur-nos a una greu recessió (si no depressió). Tot i això, sembla que alguns han preferit mirar les dades com si fossin inevitables, enlloc de posar-se a treballar en el futur (llegeixi's transició energètica a Catalunya, per exemple).

Unes clientes meves, de la indústria alimentària, em van demanar fa uns dies si creia que l'hoteleria patiria tant com diuen passades les vacances d'estiu i, si ve no tinc una bola de vidre per a saber-ho, sí que vaig ensenyar-los el vídeo de Stan Lee i els hi vaig preguntar per què donaven per fet que això seria dolent. "Home, Oriol, si els nostres clients-restaurants no reben comensals, qui ens comprarà?" Tenen tres tipus de clients: hoteleria, supermercats i client final. "Voleu dir que si la gent no va als restaurants, deixarà de dinar i sopar a casa, també?" 

En el passat, cada període de bonança ha vingut seguit d'una recessió o depressió, però en el passat no havíem viscut una pandèmia ni un període tan volàtil com profitós per a molts negocis. Alemanya ha entrat en recessió fa unes setmanes, però veient com s'ha comportat l'economia en els darrers temps, no crec que duri gaire, perquè seguim immersos en un canvi al que no totes les empreses ni sectors sabran acomodar-se però que, aquelles que ho facin, en sortiran enfortides.

Les paraules de Stan Lee em van commoure fa deu anys, i encara em mouen a pensar que, si bé podem entrar en recessió, no hem de refiar-nos de tot el que sentim i llegim, sense passar-ho pel nostre propi sentit aràcnid, que ens ajuda a passar pel filtre de les dades reals, i que ens du a veure canvis que sí poden afectar al futur i sobre els que tenim coses a dir i fer. Aquests són alguns d'aquests factors:

• Forces de treball híbrids, tant presencials com en remot.
• Baixes voluntàries de treballadors, que volen créixer.
• Tecnologia vs Interacció humana.
• El rol de la Intel·ligència Artificial, tant en positiu com negatiu.
• Gestió de diners, inversions i actius.
• Formulació i implementació d'estratègies pragmàtiques i flexibles.

És cert que alguns negocis han tancat, però molts d'ells ho haguessin fet en cinc o deu anys, perquè no afegien valor a la societat, i es mantenien gràcies a una inèrcia de deute amb tipus d'interès massa baixos. Ara, gràcies a la pandèmia i als alts tipus d'interès, tenim empreses més sòlides financerament i estratègica, ja que han vist la importància d'afegir valor als seus clients i el seu entorn, calculant el retorn de tot allò que fan, i no deixant-se endur pel crèdit fàcil. Per exemple, podem veure la baixa afluència de pimes en els fons Next Generation com quelcom dolent, però també com un símptoma de llibertat, que les anima a fer certes inversions amb o sense ajut públic, no com les grans corporacions que viuen del diari oficial de torn. Un altre exemple és el de l'equip directiu d'una empresa de construcció industrial de més de 200 milions euros de facturació, que fa uns dies introduïa la sostenibilitat com un dels valors a treballar per a convertir-se en referents europeus en el sector. No van parlar de subvencions ni ajuts, sinó d'estratègia, cultura empresarial i medi ambient, buscant la rendibilitat a través del valor afegit, i no del que jo en dic la burocràcia de l'ajut.

Donar les coses per fetes és pensar que no tenim lliure albir, i que allò que manen els governs o diuen els mitjans passa per sobre, fins i tot, de la realitat que veiem en els nostres equips, estats financers i clients.

I, davant d'això, només puc aconsellar-te una cosa: observa atentament la teva situació, i no et deixis endur pel que diuen els altres, ni tan sols jo.

Estàs llest per a gestionar proactivament aquesta situació amb el teu equip i clients?

© Oriol López 2023

T’interessa?

• Mitja part
• Els teus 20 dòlars
• La fórmula de la riquesa empresarial