Durant les darreres setmanes, definint l'estratègia amb diversos clients i triant les prioritats a treballar en els propers mesos ha sorgit la paraula comunitat de manera recurrent. Fins fa un temps, la paraula que es repetia més habitualment a les reunions estratègiques era "tecnologia".

Què està passant?

Deia John Naisbitt, l'any 1982, al seu llibre Megatendències, que ens dirigíem a un món amb més tecnologia i més contacte que mai. Tenia raó. 

Ja fa anys que defenso que la tecnologia no és un factor del creixement de les empreses però que, en canvi, és un multiplicador de tots els altres (client, operacions, equip i finances). Alguns ho atacaven, dient que donava poca importància a la tecnologia, però és tot el contrari. La tecnologia és transversal, i multiplica l'efecte dels altres. Si tens bons processos, la tencologia en millorarà la qualitat i la velocitat; si tens un equip que treballa com a tal, la tecnologia en potenciarà els resultats.

Per això, tot i que ja existien comunitats potents com la de Thermomix, per posar un exemple no tecnològic, ha estat amb l'acceleració tecnològica dels darrers vint anys que les comunitats han començat a florir, i hem passat de creixements lineals a exponencials. Va començar Seth Godin parlant de tribus creades a través de les xarxes socials, i l'han seguit altres autors, com Alan Weiss, ajuntant més actors i més col·laboració. La mateixa Thermomix ha vist explotar la seva comunitat gràcies al fet que els diferents usuaris (i venedors) d'arreu del món comparteixen a les xarxes receptes i consells per a treure'n més profit.

Les comunitats, però, no són bidireccionals (tu amb el teu client), sinó multi-direccionals (tu amb el teu client, clients entre ells, clients amb proveïdors...). Com li explicava fa uns dies a l'equip directiu d'una empresa mitjana de Girona, són espais de relació que l'empresa crea al seu voltant, i on s'hi ajunten clients, proveïdors, col·laboradors i equip, per a compartir idees i experiències que els beneficien a tots. Una comunitat s'alimenta convidant a dinar a un client i un proveïdor per a parlar del xoc logístics, però també connectant-los en un entorn virtual, on puguin compartir i col·laborar per a créixer, fins i tot sense la teva intervenció directa. I això passa a tots els sectors perquè no t'enganyis: estiguis al sector que estiguis, ets al negoci de les relacions. El meu client està creant una comunitat industrial, on no hi ha instagram ni twitter, però sí altres eines tecnològiques que els permeten anar més enllà en allò que comencen a parlar al voltant d'una taula. De fet, les video-conferències, per exemple, han permès ajuntar més gent que mai en àmbits on semblava que mai no hi penetrarien.

I ara, si m'ho permets, hi tornaré. La tecnologia no és un factor del creixement, però ha multiplicat (i encara ho ha de fer més)  les relacions que es generen al voltant de l'empresa, ajudant-la a créixer i superar el seu àmbit d'influència, i duent-les a construir comunitats que deixin un llegat durador.

© Oriol López Villena 2021

T’interessa?

• Mitja part
• Els teus 20 dòlars
• La fórmula de la riquesa empresarial