Un client meu patia des de feia anys un problema a la cadena de subministrament, que provocava retards i pèrdues de clients. Quan li vaig demanar què feia per a resoldre-ho em va respondre que optaven per fer servir un servei d'enviament urgent dels seus productes per a satisfer les necessitats immediates dels clients i evitar queixes, però incorrent en costos més elevats que el transport normal.

Això, li vaig dir, és endarrerir el problema, alleujant la situació a curt termini, però no abordant el problema estructural a la cadena de subministrament, el que podia provocar (i, de fet, ja provocava) problemes més greus, ja que les ineficiències operatives afectaven greument la rendibilitat i l'escalabilitat del negoci, evitant que aquest creixés per por a no donar a l'abast.

Vaig dibuixar el següent gràfic de doble eix, i hi vaig anotar les paraules "Problemes" i "Solucions" als eixos vertical i horitzontal respectivament, per a il·lustrar la relació entre diferents tipus de problemes (conjunturals i estructurals) i solucions (conjunturals i estructurals) per a les petites i mitjanes empreses.

Això va deixar el gràfic dividit en quatre quadrants, que signifiquen el següent:

• En primer lloc, quan adrecem problemes estructurals amb solucions estructurals l'empresa assoleix una elevada adaptabilitat i resiliència a llarg termini, posant els fonaments d'un creixement sòlid i durador. Un exemple seria el d'una empresa que inverteix en un canvi tecnològic complet per a superar les limitacions de la seva infraestructura antiga, i així assegurant-se capacitat a llarg termini.
• En segon lloc, abordant problemes estructurals amb solucions conjunturals oferim solucions ràpides que poden provocar desajustos a llarg termini, com els del meu client, que al no abordar el problema estructural de la cadena de subministrament va incórrer en un problema greu de rendibilitat. 
• En tercer lloc, adreçar problemes conjunturals amb solucions estructurals pot dur a certes millores, però hi ha un risc evident de sobre-inversió en solucions massa robustes per a problemes que potser seran temporals. Això du a un malbaratament de recursos i a un risc de pèrdua de focus estratègic. Un exemple seria el d'una empresa que inverteix excessivament en capacitat per un augment temporal de demanda, resultant en recursos sobredimensionats i costos elevats un cop normalitzada la situació.
• Per últim, quan tant els problemes com les solucions són conjunturals mostrem una elevada flexibilitat i capacitat de resposta, que ens permet seguir operant, però correm el risc de quedar-nos estancats, ja que aquestes solucions poden ser superficials i no adequades per a la sostenibilitat a llarg termini. Per exemple, quan contractes personal temporal per a cobrir absències per malaltia, resolent eficaçment una mancança puntual de personal sense canvis estructurals en l'estratègia operativa.

Com pots veure, aquest gràfic proporciona una visió única de com les empreses poden actuar davant dels problemes fent-se una única pregunta: es tracta d'un patró o d'una excepció?

De la resposta a aquesta pregunta en tindrem la solució de cercar: conjuntural (per a excepcions) o estructurals (per a patrons).

I tu, tens cap problema o repte al davant? És un patró o una excepció? Vols que hi busquem una solució?

Emplena el formulari de sota o envia’m un email a oriol@oriolopez.com i en parlem sense cap compromís.

© Oriol López 2024

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència