10 preguntes a fer-te si vols ser un bon líder estratègic
Pensar i actuar estratègicament és un factor clau en l’assoliment dels teus objectius.
Fa uns dies vaig anar a una conferència sobre alt lideratge estratègic de James S. Corum, historiador i tinent coronel (retirat) de l'exèrcit dels Estats Units, i he de dir que va ser de les millors conferències empresarials (malgrat no ho era) al a que he assistit en els darrers anys. El tinent coronel Corum és d'aquelles persones amb una vida rica d'experiències i històries que enllacen sàviament amb uns coneixements sòl·lids, en aquest cas, històrics i militars. És per això que la conferència, amb torn de preguntes inclòs, va durar prop de dues hores. Ell va dir molt, i els assistents vam quedar-nos amb ganes de més.
L'estratègia militar ha estat àmpliament comparada amb l'empresarial, malgrat que molt sovint ha estat forçat. Que els plans moren al camp de batalla o que no resisteixen el primer contacte amb l'enemic són frases que tots hem escoltat infinitud de vegades, i per això és interessant que, en temps de missatges motivacionals (buits) sobre lideratge, en què sembla que hem de liderar sense que ho sembli, és important que algú posi les bases del que seria un lideratge dissenyat per a pensar i actuar estratègicament.
El tinent coronel Corum, defineix el líder estratègic com aquell que té:
- Una visió àmplia, que li permet veure més enllà del seu dia a dia.
- Un excel·lent pensament crític
- Competència professional excepcional.
- Caràcter i integritat, que l'allunyi del qui sempre dona la raó al superior.
- Capacitat d'adaptació a les novetats.
- Capacitat de decidir eficaçment i àgilment.
- Vigor físic i mental.
En resum, parlem d'una persona (o persones) que estan centrades en assolir uns resultats (objectius, prioritats...), i no en aplicar un mètode (consens, empatia...). Acostumats com estem a un entorn en què sembla que el més important és passar-ho bé, enlloc de complir el propòsit pel que va ser creat el nostre negoci, és sà enfrontar-se a la idea que un bon líder mai no hauria d'oblidar: el seu propòsit.
Va ser llavors quan va sortir la doctrina Powell, anomenada així perquè va ser la redefinició que va fer Colin Powell, general de l'Exèrcit dels Estats Units i President de l'Estat Major Conjunt durant la Guerra del Golf, dels principis que va enunciar Matthew Bunker Ridgway als anys cinquanta del segle passat, i que responen a deu preguntes que, com a empresari, hauries de fer-te si vols convertir-te en un líder estratègic.
Són aquestes:
- Quin és el nostre interès nacional (empresarial i/o familiar)?
- Tenim un objectiu clar (mesurable) i assolible?
- Quin és el resultat desitjat?
- De quins recursos disposem?
- Tenim la força necessària per guanyar?
- S'han analitzat completament i francament els riscos i els costos?
- Hi ha una estratègia de sortida plausible per evitar un embolic interminable?
- S'han considerat plenament les conseqüències de la nostra acció?
- L'acció compta amb el suport polític adient?
- Tenim un ampli i genuí suport internacional? Quines són les condicions del mateix?
Aquestes preguntes van ser dissenyades (que no sempre seguides) per assegurar que els Estats Units només intervenien militarment quan fos necessari i quan tenien la màxima probabilitat. I tu, ja mires de tenir la màxima probabilitat d'èxit al teu negoci i la teva vida?
Tu, que com a empresari acceptes la responsabilitat de dirigir el teu negoci (i la teva família) cap a una acció concreta, t'hauries de fer aquestes preguntes, almenys, un cop l'any, per saber si l'acció continua alineada amb l'estratègia de l'empresa (i de la teva família) o no.
I no oblidis que, per molt maco que siguin el consens o l'empatia, la responsabilitat no es consensua, sinó que s'assumeix.
© Oriol López 2023