Què cal fer quan no aconseguim el que volem?
A la vida pots guanyar o perdre, però que no sigui mai per inèrcia
Dissabte passat vaig jugar un partit de la lliga comarcal de tennis a la que participo amb el meu club, i vaig perdre el meu partit, jugant malament. Per tant, aquest article, no és un cant a l'èxit, sinó al fracàs.
Vaig començar guanyant un 3-0, en un partit que semblava que enllestiria fàcilment. El rival era molt inferior i jo duia unes setmanes invicte i amb un joc cada cop millor després de l'aturada de l'estiu.
La realitat, però, va ser diferent.
Després de remuntar-me fins al 3-3, i encomanant-me del seu ritme (o manca de ritme, millor dit), vaig acabar guanyant el primer set 6-3 amb empentes i rodolons. El segon, però, se'm va escapar 4-6, i el super-tie-break va acabar 6-10. El pitjor, però, no va ser el resultat, però, sinó el fet que no vaig estar còmode en cap moment. Ni tan sols quan guanyava. Fallava constantment la meva dreta, i el braç cada cop se m'encongia més, el que provocava encara més errors.
Un partit farragós, doncs.
Tinc un bon cop de revès creuat, i en condicions normals, també una dreta d'atac molt efectiva, però no vaig fer-ne cas i, fins molt avançat el partit, vaig protegir-me el revès (com fa gairebé tothom quan es troba en dificultats) i mirant d'assegurar el meu cop de dreta, enlloc d'atacar. En resum, vaig fer allò en què no sóc bo, fins que vaig veure que m'estava duent al desastre.
Un entrenador va dir-me una vegada que, quan tingués un mal dia, tornés als fonaments, demanant-me:
- Què em surt bé?
- En què sóc bo?
No en vaig fer cas o, millor dit, vaig anar tard.
Una clienta, a qui els resultats no estaven acompanyant i es plantejava de tancar, em deia fa un temps que no sabia què fer per a sortir de l'atzucac. Es plantejava de demanar diners a la família i/o de tancar, però tampoc no n'estava segura.
Li vaig fer cinc preguntes:
- Qui vols ser?
- Com vols que se’t vegi d’aquí a un any?
- Què és el que t’agrada d’allò que ets i fas a dia d’avui?
- I què et frustra?
- Què funciona actualment o ha funcionat en el passat?
La conversa al voltant d'aquestes preguntes va ser rica, i ens va dur a noves preguntes i reflexions, que l'estan ajudant a trobar un camí de futur.
De fet, són preguntes que crec que tot empresari s'hauria de fer, com a mínim un cop l'any, per a no deixar-se endur per la inèrcia i els costos enfonsats de les seves decisions passades.
El partit el guanyarà o el perdrà, però no serà per inèrcia (interna o externa), i s'adirà als seus principis més ferms, que és la millor manera de guanyar, i també (perquè no dir-ho) de perdre.
I tu, saps quins són els teus fonaments?
© Oriol López Villena 2022