Si mesures allò incorrecte, tant hi fa el resultat
Deia el gat d’Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, que el camí que triïs dependrà d’on vulguis anar.
Segona Guerra Mundial. Molts bombarders britànics cauen abatuts pels alemanys, pel que el Centre d’Anàlisi Naval es posa a estudiar-ne el motiu. Per a això, analitzen els impactes que ha rebut cadascun dels avions que tornen a la base i busquen les possibles vulnerabilitats, que sembla que s’acumulen a les ales, alerons i cos central. Caldrà reforçar-los allà on reben més impactes, doncs, oi?
Abans de posar-s’hi, però, un estadístic hongarès, de nom Abraham Wald, planteja el problema amb la premissa que els investigadors només han estudiat els avions que han tornat, i no pas els que han quedat abatuts. Per tant, falten dades. A més, mirant-ho amb detall, els trets rebuts en aquestes àrees no han impedit que l’avió segueixi volant i torni a la base, pel que potser el que cal reforçar és la resta.
Aquest és un dels errors més comuns que cometen les empreses al mirar les seves dades.
Un client meu va dir-li una vegada al seu director de producció que no li pagava per a que li faltés temps, sinó per a que li’n sobrés. I aquesta frase em va servir anys després per ajudar una empresa de serveis professionals que mirava de guanyar rendibilitat, i que estava obsessionada amb que el seu equip de consultors fes més hores facturables. Afortunadament, ja havíem començat a posar els preus basant-nos en el valor que aportàvem als nostres clients, i no a les hores que hi treballàvem directament. El sistema de control, però, encara no havia canviat, i a ella li preocupava el baix nombre d’hores facturables del seu equip. Vaig dir-li la frase del meu antic client i vaig explicar-li el cas de l’Abraham Wald per a acabar amb la següent reflexió. Si el preu és fix i no es basa en les hores treballades, i tu vols augmentar la rendibilitat, el que hauríem de perseguir (i promoure) és que el teu equip faci menys hores facturables, i no més, oi? I així, dividint el preu per les hores dedicades, serem com més va més rendibles. Vam plantejar-ho a l’equip i vam començar a mesurar les hores facturables, buscant que cada cop en fossin menys, i així els consultors guanyessin temps per a dirigir millor els seus equips i pensar en maneres d’afegir més valor als clients.
Recordo també el cas d’una empresa industrial gironina amb qui vam concloure que tenir la fàbrica treballant al dia, és a dir agafant comandes arribades just en aquell moment, era una mala notícia, perquè volia dir que no entrava prou feina i que calia empènyer l’equip comercial.
Deia el gat d’Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, que el camí que triïs dependrà d’on vulguis anar. El mateix succeeix a l’empresa, però seguim triant indicadors basant-nos en el que sembla “empresarialment correcte”, sense mirar si és allò que realment volem al nostre negoci.
Pensa-hi. Què vols promoure a la teva empresa? Què hauries de mesurar per a fomentar-ho?
© Oriol López Villena 2022