Ja ha passat un mes des que va començar l'any i no sé tu, però alguns dels meus grans objectius han començat a caure.

Els teus també?

És el que li va passar al meu fill fa uns dies jugant dos campionats de tennis en un cap de setmana. En ambdós casos li va tocar un rival força més bo que ell però, en el primer partit (3-6 1-6) no va gaudir tant com en el segon (0-6 0-6), malgrat que, com pots veure el primer partit va ser més ajustat. Per què?

Abans de començar el primer partit, el meu fill estava convençut que podia guanyar, i això el mantenia motivat a l'inici però el va frustrar quan avançava el partit i el seu rival se n'allunyava. En el segon cas, abans de començar el partit em va preguntar (sabent la resposta) com ho veia jo. Vaig ser sincer: no guanyaràs, però pots aprendre i gaudir molt amb un jugador tant bo. I així va ser: malgrat el resultat, va estar a punt de fer algun joc i l'ànim no va decaure mai. Jugant així, li vaig dir, li haguessis pogut posar les coses més difícils al jugador d'ahir i, qui sap, potser podries haver guanyat un set.

És la diferència entre un objectiu ambiciós i un d'exagerat.

M'hauràs sentit dir que és important marcar-se objectius ambiciosos per a mantenir-te motivat. Tot i així, aquests objectius no han de caure en l'exageració. Això passa sovint amb els plans de negoci i el seu wishful thinking. Què et fa pensar que pots duplicar vendes en un any si portes 5 anys estable? Tens res que jo no sàpiga?

Sovint ens marquem objectius exagerats que ens obliguen a invertir (i gastar) molt abans de rebre els primers ingressos, i això només porta a la frustració de no assolir l'objectiu que t'havies marcat, així com a dur-te a pensar que NO pots fer res per a millorar. És fals.

Per això és tan important saber marcar objectius i, per això és bàsic revisar-los trimestralment tal i com faig amb les empreses amb les que treballo, a través de tres simples preguntes:

1. Si només poguessis fer una cosa a la teva empresa, quina seria? Pensa en allò que omple de propòsit la teva vida i centra-t'hi. Això és una prioritat.
2. Com puc començar a treballar en això que m'omple i deixar de fer allò que no? Fes una llista de tot allò que podries començar a fer i tria el sistema que millor retorn tingui. Això és el procés.
3. I, per últim, quin és el pas que hauries de donar aquesta setmana? Això és l'acció.

Són preguntes simples de resposta complexa i, per això, aquesta setmana t'animo a pensar (i actuar) de manera diferent.

Si vols que en parlem, envia'm un email a oriol@oriolopez.com amb el teu nou objectiu, unit a una prioritat, un sistema i una acció.

© Oriol López Villena 2022

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència