La FOMO a la teva empresa

Si t’ho estàs perdent, tampoc és tan greu.

La FOMO a la teva empresa
Photo by Michael Dziedzic on Unsplash

La FOMO (Fear Of Missing Out) és la por a quedar-se enrere, concretament a l'àmbit tecnològic. Tot i que va ser identificada l'any 1996 per l'expert en màrqueting, Dan Herman, jo crec que va néixer molt abans de la mà de frases com "Si  jo no miro aquesta pel·lícula, tothom en parlarà a l'escola i jo m'ho perdré." Ho sé, estic simplificant una feina que va costar-li molt a el bo d'en Dan Herman, però és que només cal veure les cues que es fan quan presenten un nou iphone o la bogeria que ha entrat amb el Bitcoin quan va arribar als 50.000 dòlars i alguns van descobrir que hi havia gent que se n'havia enriquit posant-hi 100 fa uns anys. El que no es demanen, aquests, és en què li millorarà la vida el nou iphone o què haguessin fet quan el Bitcoin va caure diverses vegades al llarg d'aquest camí, perquè tinc la sensació que la FOMO hagués afectat amb ordres de venda "abans no sigui massa tard."

A l'empresa, la FOMO es manifesta quan en Joan arriba a l'oficina (o a la reunió de zoom) dient "Equip, hem de posar-nos les piles amb això del blockchain, perquè és el present (no el futur!) i ja anem tard. Coneixeu un consultor amb un títol ben llarg al seu perfil de Linkedin que sàpiga fer-nos un powerpoint ben atractiu?" Bé, la frase no és ben bé així, però ja ens entenem, oi? Ningú li ha fet veure al Joan que potser, abans de llençar-se amb el blokchain, caldria pensar en què fer per a que més gent entri a la seva botiga. Prioritats.

Web, empresa 2.0, xarxes socials, núvol, intel·ligència artificial, internet de les coses, big data, blockchain, robots, algoritmes, impressores 3D... Hi ha un bombardeig constant de novetats tecnològiques a les quals t’has d’adaptar si no vols perdre el tren del progrés. Són tecnologies que semblen adaptables a tots els entorns i que, de ben segur milloraran la nostra productivitat. Tot i això, com deia un client meu, les noves tecnologies no ens han fet més lliures sinó que, sovint, ens han fet més esclaus, ja que demanen constantment l’atenció, ja sigui a través de notificacions, actualitzacions o noves plataformes. I, això, està provocat per un concepte molt citat, però poc conegut però que influeix les nostres decisions, sobretot les que tenen a veure amb la tecnologia: jo en diré el biaix d'immediatesa, per allò de citar el meu llibre i no el d'en Dan Herman.

Aquest ens diu que estem més influïts per l’últim que hem sentit, tot i que no sigui el millor que haguem sentit. Això, a la tecnologia es manifesta amb aquella situació on creus que has d’aprofitar el blockchain perquè ho diu “tothom” o has de ser actiu a les xarxes socials, perquè és on es fan clients, sense parar-se a pensar en si els seus clients les usen o no per a prendre decisions de compra. 

Recordo que, parlant amb un industrial del metall de Barcelona, li vaig preguntar si la impressió 3D suposaria un canvi a la seva empresa, i ell em va respondre que no més gran que el de l’entrada de la tecnologia làser, de la qual ells n’eren usuaris actius, des que la van incorporar. Un cop van saber què en farien d’ella i van veure que això anava de debò. Ells, per tant, no van voler ser els pioners en l’entrada d’una tecnologia que requeria inversions de centenars de milers d’euros en el seu sector, sinó que van definir una prioritat (guanyar productivitat), van treballar els sistemes que la feien possible (processos, colls d’ampolla, maquinària...) i van incorporar maquinària ja testada que els garantiria l’augment de la productivitat que buscaven. 

I aquí rau la clau: en aturar-se i pensar een profunditat sobre la conveniéncia o no de cada nova tecnologia que apareix a les nostres vides, i fer-se dues preguntes abans:

  1. Què fem bé a dia d'avui?
  2. Què hauríem de millorar?

Amb l'ús de la tecnologia, com en tantes altres coses a l'empresa, hauríem de centrar-nos en les nostres fortaleses, i no en les nostres debilitats. Això, dut al terreny de joc, vol dir que només hem d'aplicar una nova tecnologia sobre allò que ja fem bé, de manera que en multipliquem l'efecte, ja sigui amb més qualitat o eficiència, per exemple. En canvi, no hauríem d'aplicar mai una nova tecnologia sobre allò que no fem bé, perquè l'únic que aconseguirem serà multiplicar-ne l'efecte negatiu. 

La tecnologia és un multiplicador de tot allò que fem: bo o dolent.

© Oriol López Villena 2021

Formulari de contacte

Dades de contacte

Oriol López Villena
Vallcarca 158
08023 Barcelona

+34 932118296

oriol@oriolopez.com


Xarxes socials