Deixa treballar!

Us heu trobat mai donant ordres constants als vostres fills, sense deixar-los temps a complir-les?

Deixa treballar!
Deixa treballar!

És allò del "posa't el jersei", "renta't la cara", "recull les sabatilles" o "no t'oblidis de l'esmorzar", que no deixem de repetir en ordre, tot a l'hora, com un sol crit que el nen tracta de complir (o no) però que mai serà prou ràpid com per a enllestir-ho tot. Hi ha empresaris que em demanen consell sobre com fer que el seu equip sigui més eficient i, quan els responc que simplement han de deixar de molestar se m'ofenen.

A Asfem, el despatx dels meus pares que vaig dirigir durant vint anys, els treballadors (i els socis) es dedicaven a fer la seva feina. Res més. Teníem rutines establertes, que permetien que els treballadors estiguessin tranquils fent allò que els havien demanat, mentre els socis teníem la certesa de saber que els treballadors estaven compromesos amb els resultats. Com?

A través de set rutines que teníem establertes i que, tot i que segur que no són al 100% aplicables a tot arreu, poden ajudar-te a crear un entorn de treball més eficient:

  1. Celebràvem reunions tàctiques, que ens permetien supervisar, decidir i actuar diàriament, no deixant que cap de nosaltres esdevingués un coll d'ampolla a l'empresa, degut a l'excés de feina i a la feina acumulada.
  2. No acceptàvem interrupcions, promovent la cultura del permís (i no el dret) per a interrompre. Per a fer-ho possible, creàvem hàbits com demanar-nos un o dos cops al dia si teníem res a compartir o, simplement, a utilitzar el "Quan tinguis un moment…" davant l'altre. I, efectivament, com a empresaris, predicàvem amb l'exemple.
  3. Les hores anuals van substituir les diàries o setmanals, i, a més, aquestes hores, eren inferiors a les que marcava la llei o el conveni. D'aquesta manera, els treballadors tenien l'incentiu de fer la seva feina dins l'horari i cobrar aquell salari no treballat, mentre els socis teníem l'incentiu d'aconseguir més negoci per a treure profit de l'equip.
  4. El salari era fix, per a deixar que el treballador estigués tranquil, i no patís per diners en el seu dia a dia. Tenien un petit variable, però no en depenia el seu nivell de vida, sinó que era un extra entès com a tal.
  5. Els donàvem temps per a treballar. És a dir, no omplíem el dia amb reunions, informes, emails en còpia ni burocràcia absurda. A més, els donàvem moments de silenci, sense rebre trucades ni interrupcions.
  6. Marcàvem objectius a curt termini, que permetessin a l'equip saber la direcció que preníem a cada moment. Si el nostre objectiu a llarg era millorar la rendibilitat, definíem amb l'equip objectius basats en saber què fer (preparar una proposta de serveis d'alt valor afegit i presentar-la a clients), com fer-ho (a través de reunions amb els nostres millors clients) i quan fer-ho (mensualment o trimestral, per exemple).
  7. No deixar que res s'endarrerís per l'excés d'anàlisi. La dinàmica era la d'estar constantment actuant sobre allò que crèiem que s'havia de resoldre, reptes o problemes. Si un problema apareixia, no el defugíem ni ajornàvem, sinó que buscàvem la millor solució en aquell moment (que potser no era la perfecta) i l'aplicàvem.

Per tant, si vols que el teu equip sigui més eficient, pensa en com pots deixar-los treballar, sense introduir-hi distorsions que dificulten la seva feina.

© Oriol López Villena 2019

Subscriu-te al butlletí

El Proactivista és un butlletí dissenyat per a ajudar-te a augmentar els ingressos, els beneficis i el valor del teu negoci. Subscriu-t’hi i rep el manifest que ho farà possible.

Formulari de contacte

Dades de contacte

Oriol López Villena
Vallcarca 158
08023 Barcelona

+34 932118296

oriol@oriolopez.com


Xarxes socials